El parlament
Els parlaments de tot Europa tenen dificultats per ser el nucli de la política. Aquesta guerra l’han perduda els parlaments i l’han guanyada els governs. La lògica dels media, amb l’omnipresència constant dels governs, tapa i oculta els legisladors. Els parlaments no són telegènics. A vegades, però, es fan visibles i es tornen a posar en el primer pla. Així entre nosaltres:
–La moguda interna del grup majoritari del Consell General per la “no votació” d’un conseller. Tots coneixem els grups parlamentaris, base a partir de la qual s’organitza tot el funcionament del Consell i si els partits polítics són els protagonistes de la vida política, els grups en són la traducció parlamentària. La qüestió rau en la relació que s’estableix entre conseller i grup. Fa anys a la facultat de dret de Barcelona vaig fer un treballet sobre les conseqüències de la prohibició del mandat imperatiu i com la formulació de la voluntat del parlament és obra directa del vot individual, en una relació complexa, amb partit i grup, en l’acte de la votació.
–La moguda externa ja als grups en donar per tancat el redactat final de la llei de l’IGI amb els productes en estoc gravats dues vegades. El Consell, com tot parlament, té autonomia reglamentària, la facultat d’autonormar-se pel que fa al seu sistema de funcionament intern i d’adopció de decisions. Res a dir. La racionalitat i el sentit comú hauria d’haver impedit ser on som, pel que es diu: aprovar la llei i modificar-la l’endemà.
–L’aprovació fa pocs dies d’una nova llei qualificada d’immigració que substitueix, en un sol text, l’anterior del 2002 i la de residències passives del 2006. En integrar-les s’estableix un únic règim legal de la immigració, alhora que crea noves tipologies d’autoritzacions d’immigració i millora tècnicament els redactats anteriors. És una llei llarga amb 160 articles en 16 títols.
–El debat anual sobre orientació política global del Govern que ha tingut lloc la setmana passada, amb el pròleg solemne de la promesa de la Constitució del copríncep Hollande per mitjà de la seva representant personal. Distret a la Seu entre la monja Forcades i el secretari d’Estat d’Hisenda espanyol, em vaig perdre el debat. Però el llegiré.
