Forcades per Papa
Com mossèn Ramon de Canillo jo també admiro Teresa Forcades. Com a científica, religiosa, feminista i com a dona. Escoltar-la obre els ulls a una religió compatible amb la societat del segle XXI. Comença esperant acomplir expectatives també dels no creients malgrat el tema, els dogmes marians. En l’àmbit filosòfic la hipòtesi de Déu és tan possible com la de la seva no existència, i la teologia ha de reflexionar per donar un sentit racional al que els cristians anomenen “la revelació”. No és raonable dir que Déu te una mare, a més verge, immaculada i que va ascendir en cos i ànima al cel. És necessari fer servir el raciocini crític i adaptar les creences al nostre temps. Els dogmes estan concebuts per mantenir oberta la raó no per tancar el raonament. Quan van ser adoptats tenien un context polític i una polèmica al darrere, i són qüestionables i interpretables. Defensa un Déu cristià que no imposa sinó que proposa. No comparteix la interpretació de la virginitat de l’Esgléssia oficial com una antisexualitat. La sexualitat és part de la naturalesa humana, però no és indispensable per arribar a la plenitud. L’Església i el patriarcat han creat un model de dona que per realitzar-se ha de ser esposa i mare, fet que limita la vida de les dones. I acaba: la relació de l’Església amb la societat ha de ser recíproca. L’Església ha de donar el seu missatge com a proposta, però ha de saber també rebre el de la societat.
Comentari sota l’article del Diari d’Andorra: Forcades per Papa. I és que la societat necessita una Església igualitària amb les dones, més racional, i respectuosa amb els que pensen diferent. Conciliadora, que proposi, i no que utilitzi el seu poder per imposar les seves idees. El nostre codi penal castiga les dones per decidir no seguir amb el seu embaràs i som un dels pocs països del món desenvolupat on no es preveu l’avortament terapèutic, tot un risc per a les dones. Necessitem lleis que assegurin el dret a la llibertat de consciència i a escollir una mort digna segons les creences pròpies. Cal que els catòlics com Teresa Forcades parlin i es pronunciïn. És necessària una separació real entre Església i Estat, per una convivència sense crispacions i en harmonia des del mutu respecte.
