Les xarxes socials: un canvi en la política
S’ha dit que era una de les promotores d’un nou partit polític, però al seu moment ja havia dit que no m’interessava. Els partits avui s’han distanciat de la ciutadania i no donen les solucions que la majoria necessita. Haurien de ser internament més democràtics, guiar-se sempre per principis i no per fins, i no fer partidisme defensant interessos o quotes de poder, que no deixa de ser una utopia. A més, els líders pateixen fàcilment un sobredimensionament de l’ego desconnectant-se de la ciutadania i són difícils de controlar pel mateix partit.
Uns exemples actuals són demostratius –n’hi ha hagut d’altres i a tots els partits–: els cònsols d’Escaldes s’apugen el sou després d’autovalorar-se i concloure que la seva productivitat futura serà un 16% superior a la de l’actual cap de Govern, i la cònsol major de Sant Julià també s’autovalora i resulta que la feina que farà serà un 22% superior a la del cònsol sortint, però no la del cònsol menor, que malgrat no reduir-se el sou a la meitat ara sabem que només treballarà de cònsol mitja jornada. UL no es pronuncia i DA diu que no ho aprova però que els càrrecs comunals són independents.
I la ciutadania sabem que no és il·legal –i potser d’això ens queixem–, però no sembla ètic ni decent. El que sí que caldria fer és una avaluació continuada dels polítics, tenint en compte al final les promeses acomplertes del seu programa electoral.
La part positiva és que la societat s’ha mobilitzat per primera vegada a Andorra aconseguint una rectificació i que el cap de Govern parli de legislar sobre incompatibilitats i retribucions de càrrecs públics, que fins ara no havia estat prioritari per cap partit.
La veritable resposta a la crisi econòmica i política actual és més i millor democràcia, i les xarxes socials en són la via. Les possibilitats d’organització i d’emetre opinió de manera immediata estan provocant un canvi en la política que ja està en marxa, donant la possibilitat a la ciutadania d’incidir en les decisions diàries, controlant els prepotents abusos de poder a l’estil Juan Palomo: yo me lo guiso y yo me lo como, amb les típiques excuses de nivell Schettino: “Vaig caure i per allà passava una llanxa.”
Respecto i entenc, però no puc compartir les ganes de fer de jutge.
Si miréssim parròquia per parròquia, segurament, n’hauríem de fer dimitir a mes d’un, i si miréssim a Govern també, inclòs, el seu màxim responsable, per la seva inacció, però aquesta no es la solució.
La meva oposició davant d’aquests fets es constructiva, feta en positiu, des del sentit comú.
M’agradaria exigir al nostre Cap de Govern que fes (però que la faci) una llei que reguli la graella salarial i les incompatibilitats dels càrrecs electes. Que aquesta llei sigui un pacte d’estat entre tots els agents que intervenen, inclòs la ciutadania. Que algú pugui fiscalitzar l’acompliment d’aquesta llei i sigui transparent.
El que vull son fets i no paraules, mes veritats i menys mentides, mes transparència i menys opacitat, mes democràcia representativa, directa i participativa.
El que desitjo es deixar un futur pròsper, ple d’oportunitats, als meus fills, als meus nets, i que es sentin orgullosos d’aquest país, el nostre, Andorra.
Moltes gràcies a tots pels comentaris i per llegir-me. Estem d’acord que cal més transparència i regulació en la política, i més participació ciutadana en les decissions que exerceixi un control. No podem perdre en aquest moment l’oportunitat d’exigir al nostre govern que la llei de la que va parlar el seu Cap sigui una realitat i no quedi només en paraules. Paqui, tu que estas implicada, crec que això hauria de ser una prioritat pel grup AD800. Respecte als sous dels consellers del Comú d’Andorra, l’altre dia la cònsul em va dir que no era cert, però si fós cert no ho deixaria de criticar. Moltes gràcies una altra vegada a tots.