Júlia Martínez-Illescas

Quan es va formar el govern de DA molts vam dir que tenia un excessiu perfil econòmic que podia desequilibrar les decisions, però dir que la integració depèn més dels drets econòmics que dels de participació política, és qüestionar el sistema democràtic.
Sabíem que DA no tenia un projecte polític comú i era d’esperar que els més conservadors s’imposessin després de com es van formar les llistes comunals, però el cost polític serà alt.
A més d’obrir l’economia caldria perdre la por a obrir mentalitats. La llei d’obertura econòmica igualarà els drets dels nous residents amb els de prop de 14.000 de més de 20 anys que formen part del país però renuncien a adquirir la nacionalitat, potser perquè és massa tard per a ells o per no voler renunciar a uns legítims drets que tenen per nai- xement.
L’Estat hauria de facilitar i no retallar drets, i considerar els seus nacionals el seu principal actiu i riquesa. Alguns andorrans diuen que estarien en desigualtat amb la doble nacionalitat, però això seria fora d’Andorra, ells no han viscut en un país durant anys sense plens drets, i a més gaudeixen del privilegi de pertà-nyer a un sector social arre- lat profundament al país. Tampoc té sentit entendre el sentiment de pertinença com exclusiu; cal superar l’infantilisme de, a qui estimes més al papa o la mama?.
Al nostre país té drets polítics al voltant del 30% de la població, els observadors europeus de les darreres eleccions van dir que tenia un dèficit democràtic greu, i paradoxalment els que s’anomenen demòcrates diuen que la integració no s’ha de vincular al fet de ser andorrà sinó a la qualitat dels serveis públics (el bus exprés fa estar més integrats els de Sant Julià que els de Canillo?), o el caràcter solidari del nostre model de Seguretat Social, model avui qüestionat i en un procés de canvi més a prop de la inseguretat que de la seguretat social.
El debat, diuen que formarà part de la negociació amb la Unió Europea. Potser una vegada més els de fora ens diran que no fem bé les coses i novament els conservadors ofesos apel·laran al patriotisme. Però patriotisme és defensar la viabilitat del nostre país, que passa per un desenvolupament econòmic i social equilibrat, i em preocupa que anem pel camí equivocat.