Els experts sempre tenen la raó
Ja fa nit. Aviat la tardor i el canvi d’horari. Torno a casa, en cotxe. Escolto música, un CD d’un jove cantant que descriu la crua realitat de Perpinyà. I reflexiono. Penso en l’acte que acabo de seguir. En quinze mesos, és almenys la desena conferència que presencio. Totes donades per experts internacionals, que analitzen la crisi que estem passant i com la superarem. Tots plens d’optimisme i segurs de les seves previsions. Em felicito de la sort que tinc. A cadascuna d’aquestes conferències, sense cap excepció, el presentador ha explicat, amb tot detall, que el conferenciant era un d’aquests pocs que havien previst la crisi. Intento fer memòria. No recordo haver llegit res abans de la crisi, anunciant-la. Faig memòria més enllà i me’n vaig a la crisi del 2000, la dels valors d’Internet. Tampoc, si recordo bé, ningú l’havia prevista, i vàrem assistir al mateix fenomen. Una vegada constatat el daltabaix, els experts van sortir de sota les pedres, explicant que ells sí que l’havien prevista i que així ho havien dit. Segur que la memòria m’ha de fallar, si així ho proclamen. La lliçó d’això és senzilla: tots els experts havien previst la crisi imprevisible, i prova n’és que, després, ens estan assegurant que això estava així. Però ara em vénen al cap uns quants articles publicats recentment en un gran diari francès. Allà, es debatia la utilitat del premi Nobel d’economia, i si bé alguns dels articulistes asseguraven també haver previst la crisi, altres, amb total honestedat, compartien la meva constatació: tothom s’havia equivocat, ningú havia previst que l’excés dels crèdits particulars portaria a una situació tan dramàtica i s’havia així de fer prova d’humilitat davant dels fets. Ara, diuen aquests que ho tenien tot previst, la solució seria la substitució de l’excés de deutes particulars per un excés de deute públic. Com és pagarà: senzill, o bé per nous impostos o bé mitjançant la inflació. I acabo per pensar que, a casa nostra, som diferents. El nostre deute públic no té el mateix origen, no ve a causa de les mesures de reactivació econòmica, sinó al nostre propi funcionament. Però dubto que aquesta diferència influeixi en la manera de pagar-lo.
