Andorranitat i sentiment nacional
Paradoxalment, la globalització ha portat molts pobles a preguntar-se sobre el lligam que els uneix, o sigui aquest sentiment de pertànyer a una mateixa comunitat, o més ben dit en termes polítics a una nació. Aquest moviment ha anat creixent els últims anys, exacerbant-se els sentiments nacionals, en el mateix moment que el món esdevenia un poble, tal com ho havia anticipat Mac Luhan. Així vam assistir al naixement o renaixement de nombrosos estats, resultat de l’escissió, entre altres, de les antigues repúbliques soviètiques. L’exemple més evident és l’antiga Federació de Iugoslàvia, que s’ha disgregat en diferents països, més nacionalista l’un que l’altre. Més a prop de casa nostra, riu Runer cap a baix, constatem com el sentiment nacionalista català s’inscriu en la promulgació d’un nou Estatut. I, cap al nord, s’acaba d’encetar un debat sobre la identitat nacional. A casa nostra, coneixem els mateixos interrogants. Fa pocs mesos, s’anunciava l’obertura d’un museu de la identitat nacional, a fi de donar a les joves generacions aquest sentiment d’andorranitat, que –alguns diuen–, a poc a poc va desapareixent. Els canvis viscuts en els últims cinquanta anys influeixen evidentment en la nostra identitat nacional, creant així dubtes. Dubtes fonamentats quan, divendres a la tarda, et pots adonar de la multitud que deixa les nostres terres per passar el cap de setmana a fora. Ara bé, certs esdeveniments permeten esvair aquests dubtes. Se’n podria avui destacar dos: els aiguats del 1982 i el recent accident del túnel dels Dos Valires, que va donar lloc a una missa multitudinària i emotiva celebrada pel Copríncep bisbe. Aquestes dues tragèdies han fet palès el nostre sentiment nacional que, lluny de caracteritzar-se únicament per un passaport, s’ha expressat mitjançant la presència solidària de tots aquests, andorrans i residents, que han contribuït a la construcció del nostre país. En aquests dos moments traumàtics i plens de tristor, s’han comprovat les virtuts tradicionals que manté el nostre poble i la nostra nació, entesos aquests termes com un conjunt d’individus que volen compartir la mateixa història i el mateix futur, fins i tot i sobretot en els moments difícils.
