Jean Michel Rascagneres

L’1 de desembre passat va entrar en vigor el tractat de Lisboa, en substitució de la Constitució europea, que van rebutjar, mitjançant el seu vot, els francesos i els irlandesos. Però l’expressió democràtica ha hagut de deixar pas a la voluntat política dels governants i així es continua construint l’Europa del futur, amb 27 estats que, per cert, no comparteixen la mateixa filosofia comunitària. Per a nosaltres, aquesta entrada en vigor obre noves perspectives, en facilitar aquest tractat la possibilitat d’encetar negociacions amb els petits estats que, sembla, no tenen la capacitat d’integrar-se al gran mercat europeu, caracteritzat bàsicament pel que s’anomena les quatre llibertats fonamentals: lliure circulació de persones, de capitals, de serveis i lliure establiment. Qualsevol negociació implicarà l’obertura, parcial o total, del nostre país en relació amb aquestes quatre llibertats. La contrapartida serà el lliure accés a la Unió Europea per als nostres ciutadans i les nostres empreses, amb el projecte d’una millor integració al món modern i un aprofitament per la nostra economia, amb les conseqüències socials que això ha de comportar. Ja estem vivint actualment un moment de canvi profund i intens, després de molts –massa- anys de tranquil·litat. I el nou repte que ens espera, encara que ens faci respecte, no ens ha de fer defugir les nostres responsabilitats de cara al futur. Hem de ser atrevits i prudents alhora i encetar, com més aviat millor, les difícils negociacions que ens han de portar a aquest apropament amb Europa, del qual es parla tant però que fins ara mai s’ha definit amb profunditat. Hem de ser conscients, i valents, ja que haurem forçosament de renunciar a alguna cosa i deixar de banda el nostre proteccionisme natural. Però no podem, una vegada més, deixar passar el tren de la modernitat: hi hem de pujar, tenint sempre present a l’esperit que el futur es construeix sobre els fonaments del passat i no escombrant el passat. Tasca difícil, per cert, raó per la qual s’hi han d’involucrar, a més dels polítics units per una vegada, la societat civil amb totes les seves forces. Ara, hem de canviar la nostra manera de fer i no fer tard, una vegada més.