Llibertat de premsa i justícia
Com ho he explicat d’altres vegades, comparteixo, amb molts dels meus amics, el bon costum d’anar a esmorzar al bar i llegir, en el mateix moment, la premsa. I fa poc, fullejant la producció del quart poder, em vaig veure projectat, dins el passat, com si el meu bar habitual s’hagués transformat en una d’aquestes màquines que permeten viatjar a través del temps. Així, entre tallat i suc de taronja, vaig poder llegir com un magistrat de Madrid acabava de condemnar a una pena d’un any i nou mesos de presó al director de la cadena SER i el cap d’informatius. I no solament presó, sinó inhabilitació i multa. Vaig pensar, ingenu que sóc, que aquests periodistes havien caigut en un delicte gravíssim. Però acabant de llegir l’article comprovo com aquesta decisió corresponia a la publicació d’una llista de militants irregulars d’un partit polític. I això en el marc de la pugna per a la presidència de la Comunitat de Madrid. Publicació efectuada l’any 2003 i la condemna el 2009. Decisió més que meditada doncs.
Tot i les dates mencionades en l’article, vaig creure en un error i la meva primera reacció va ser verificar la data del diari. Hauria pogut ser que el gerent del bar s’hagués equivocat i hagués posat dins la premsa d’avui un diari anterior al 1975. Però no era així: realment es tractava d’un diari i d’una notícia de final del 2009.
Ja sabem que a certs països es condemna a presó ferma els periodistes i l’Associació Reporters sense Fronteres se’n fa ressò cada any. Igualment, a d’altres, es maten els periodistes; tots tenim present a l’esperit exemples recents. Però creia que aquestes males maneres de fer havien desaparegut als països de la vella Europa. I no és així.
Sortosament, la sentència de l’Excel·lentíssim (!) Sr. Ricardo Rodríguez Fernández es troba recorreguda. I hem d’esperar que el tribunal, ell, recordarà els principis democràtics que regeixen la nostra societat i sabrà posar les coses al seu lloc. Però, aquesta notícia tan esfereïdora posa en relleu, una vegada més, que no podem baixar la guàrdia en la defensa dels valors democràtics, entre els quals la llibertat de premsa, atès que, de tant en tant, la màquina de viatjar en el temps s’embala.
