Les peculiaritats del pòquer andorrà
Ja hi som. Avui a les quatre es reuneixen tots. I nosaltres, a esperar la fumata blanca. O negra. No ho sabem. Què pensen? Què volen fer? Quina és la vertadera estratègia de cadascun? Pocs indicis. Unes quantes declaracions públiques, però tampoc sabem si s’han expressat amb sinceritat. Acord o no? De quin tipus? Virtus unitas fortior o bé acord parcial amb viabilitat per al futur o bé encara trencament definitiu. És a dir, voluntat comuna i ferma de trobar solucions o obra de teatre per justificar-se i justificar unes pròximes eleccions, cap a final d’any o principi de l’any que ve. I així poder imputar la responsabilitat del fracàs a l’altre. Tampoc ho sabem. Ens creuríem a Las Vegas, en un torneig de pòquer, molt a la moda últimament. Tots amaguen les cartes, fan “bluff” i esperen que l’altre es descobreixi. I és cert que això és fer política. En aquest àmbit, cada dia més, la imatge compta més que el fons, la forma del missatge més que el seu contingut. És que l’activitat política, necessària i útil, té també un vessant electoralista que no es pot deixar de banda. Seria molt, massa fàcil, de criticar aquesta manera de fer que ve motivada per la voluntat de cadascun d’entre ells de veure aplicat el seu programa i el seu ideari que, sincerament, estimen més valuós que el del contrincant. Però no han d’oblidar el principi de la relativitat d’Einstein, que no s’aplica únicament en les ciències físiques. La història de la humanitat ens ensenya també la relativitat del dogma polític. Pascal, al segle XVII, ja ho deia: “Veritat d’aquesta banda dels Pirineus, error de l’altre costat.” I aquesta relativitat els ha de portar a la humilitat en relació amb les seves pròpies idees i a l’esforç de voler entendre i tolerar l’opinió dels altres. Fent aquest esforç, i tenint com a objectiu l’interès general, i no el seu propi, no hi ha cap dubte que aquesta partida de pòquer acabarà amb la victòria de l’espectador, al qual tots es deuen. Si no és així, l’espectador, quart participant, haurà d’entrar en aquesta sorprenent partida de pòquer que fins ara, obviant les regles del joc, s’ha jugat a tres. I entrarà de ben segur amb una escala reial a la mà i s’endurà la partida.
