El filòsof que mai va existir
L’any 1976, la revista francesa Les Nouvelles littéraires va donar naixement a un moviment filosòfic modern que es va autoqualificar de nova filosofia. Encapçalat per Bernard-Henri Levy, i per André Glusckmann, que acabaven d’allunyar-se de la ideologia maoista post-68, aquest corrent es caracteritzava pel seu rebuig dels Estats totalitaris i per la seva denunciació de la responsabilitat dels intel·lectuals en la perduració d’aquests Estats en el món modern. Així, criticaven una particularitat molt francesa personificada per Sartre, Deleuze i Guattari, entre altres, però també per alguns filòsofs alemanys.
L’altre tret significatiu d’aquest moviment ha estat i continua sent la seva invasió de l’esfera mediàtica, a diferència dels seus predecessors –criticats–, que es limitaven al camp de la universitat, àmbit natural de la filosofia.
Així, durant els vint últims anys, B. H. Levy ha encarnat l’intel·lectual francès que participa en tots els debats mediàtics i polítics, amb el perill de deixar de banda la reflexió filosòfica per l’agitació política. Bòsnia, el Pakistan, els Estats Units i la defensa de l’esquerra democràtica constitueixen els seus diferents camps de batalla, creant-se a l’entorn de la seva persona polèmiques contínues.
Certament conscient d’aquesta deriva, B. H. Levy acaba de publicar un nou llibre, De la guerra en filosofia, mitjançant el qual, tot i defensar les seves teories, intenta investir de nou el camp de la filosofia pura. En aquesta obra, la seva crítica de Hegel, Marx i Kant és particularment intensa i s’inspira per això en l’obra de Jean Baptiste Botul La vida sexual de Kant, que resumeix les conferències que Botul hauria donat al Paraguai després de la Segona Guerra Mundial. La publicació d’aquest últim llibre de Levy ha estat celebrada i anunciada, amb força comentaris ditiràmbics, per moltes revistes i diaris, fins que s’adonin que J. B. Botul mai ha existit, mai ha donat cap conferència al Paraguai i és només la criatura inventada per un periodista francès ple d’imaginació. O sigui res més ni menys que una broma. Per la qual cosa, hem de concloure que sempre és perillós emparar-se en citacions d’autors que no s’han estudiat suficientment.
