Fer riure és una gran ambició
Després de l’anul·lació, l’any passat, de la Primavera Francesa, esdeveniment cultural múltiple organitzat per l’ambaixada del nostre veí del nord, hem hagut d’esperar diversos mesos per gaudir d’una obra de teatre inspirada en l’humor, tan atípic, amb el qual juguen alguns actors francesos. Certament, la legació diplomàtica gal·la no s’ha atrevit a invitar l’avui força conegut a Andorra, Stephane Guillon, que ha agafat el costum, denunciat vehementment per alguns dels nostres conciutadans, de fer escridassar pel públic, la nostra vall exigua i tancada entre muntanyes. No és que Guillon tingui res contra Andorra, únicament vol demostrar, amb el seu humor càustic, negre i provocador, que en les relacions internacionals els petits sempre tenen les de perdre en relació amb els estats potents, que saben preservar els seus avantatges i protegir els seus interessos. Jersey no és Andorra i no tenim cap protector com Gordon Brown. És únicament això el que denuncia Guillon, i és així com ho hem d’entendre. Però si no hem tingut Guillon, sí que hem tingut Desproges, el seu pare espiritual, en certa manera. Per cert, un Desproges encarnat per un actor talentós, amb un joc a múltiples facetes, que va interpretar diferents textos de l’humorista, desaparegut ja fa 20 anys. Aquests dos humoristes francesos es caracteritzen per un humor bastant similar, per la mateixa anàlisi cínica de la nostra societat però també per una tendresa pels febles i per l’odi als potents prepotents. Desproges es considerava com un anarquista de dreta, Guillon es podria definir com un anarquista d’esquerra. Però l’important aquí, mes enllà de la suposada inclinació política, és la irreverència envers l’autoritat. I una altra de les virtuts per destacar és l’ús, fins i tot abusiu, de l’autoderisió, aquesta qualitat que t’ha de portar a relativitzar la importància que t’acordes a tu mateix. Qualitat, per cert, que de vegades podem trobar a faltar a casa nostra. En fi, l’obra de dijous passat va permetre descobrir als més joves, o a redescobrir als altres, el domini de la llengua per Desproges i les contorsions que imposa al seu text, fins arribar a la seva fita: fer riure, però també fer pensar.
