Periodisme, política i informatització
La revolució industrial del segle XIX va transformar del tot l’economia de la vella Europa, que fins llavors creava riqueses essencialment mitjançant la colonització de països llunyans. La mecanització i automatització de la indústria va propiciar un progrés econòmic destacable i va permetre que el nivell de vida s’elevés com no ho havia fet mai abans en la història de la humanitat, desmentint així les teories maltusianes. I va donar llum, anys més tard, al somni americà, fonamentat en els mètodes de treball aplicats a les fàbriques dels automòbils Ford.
Al segle XX, l’aparició de la informàtica va portar a una encara més gran automatització dels mitjans de producció. La prova n’és la visita a qualsevol indústria, on treballen més robots que obrers. Però fins ara, el sentiment general era que aquest fenomen només afectava la classe obrera. Les professions anomenades intel·lectuals, com sempre segures de la seva superioritat sobre la màquina, es creien protegides en considerar –erròniament– que un autòmat no pot pensar per ell mateix. Ara bé, l’empresa americana Infolab ens acaba de demostrar tot el contrari. Ha ideat un programa d’intel·ligència artificial que faculta un ordinador, sense cap intervenció humana, després d’una recerca a Internet, escriure articles d’informació relatius a activitats esportives. Un altre científic, que desplega la seva activitat en el mateix ram, Francisco Iacobelli, ha concebut un programa batejat Tell me more capaç d’escriure, seguint el mateix procediment automatitzat, articles de política general. Utilitza, a aquest efecte, tots els articles repertoriats a la web sobre un tema determinat i redacta un article original, tenint en compte i recopilant aquestes informacions.
Val a dir que a casa nostra, sembla com si aquest programa ja l’utilitzés la nostra premsa. En efecte, els últims mesos, tots els articles que tracten de política nacional provenen del motlle, diuen i repeteixen el mateix: negociacions, reunions, diagnòstic, pacte d’Estat, govern d’unió, govern de coalició, pressupost sí, pressupost no i finalment bloqueig. Però, em sorgeix un dubte: és el periodisme o el discurs polític que s’ha automatitzat?
