“It’s a fucking deal”
Ja fa més de vint anys, un professor i diputat francès alertava sobre el perill de “l’Estat espectacle”. La seva tesi denunciava el paper cada dia més important assumit pels comunicadors en perjudici de l’acció política. La finalitat d’aquesta venia desvirtuada per l’afany dels polítics de guanyar i de conservar el poder, governant al ritme dels sondejos i desplegant així una política a curt termini, fonamentada únicament en la cultura del resultat electoral.
Aquesta denúncia, premonitòria, s’ha vist confirmada al llarg del temps en diferents sistemes polítics, que van deixar predominar les accions de comunicació destinades a l’electorat en perjudici d’una gestió política amb visió de futur i fidel a les idees que la suporten.
Així, Toni Blair, amb els seus spin doctors, va anar governant, tenint en compte únicament la seva opinió pública, sense desenvolupar en cap moment unes reformes, certament difícils, però necessàries, a la vista dels reptes que havia d’afrontar el Regne Unit. La mateixa deriva s’ha constatat a França, on s’ha donat la prioritat a la imatge i al discurs, pensant que això seria suficient per consolidar la victòria electoral de fa escassament tres anys. I quan el resultat electoral no arriba, es canvia la imatge, sense preocupar-se de la contradicció.
Ara bé, tots els polítics no actuen així. Barack Obama ens ho acaba de demostrar. Tot i la dificultat, va portar a terme, després de llargues negociacions amb la seva pròpia majoria, la reforma de la cobertura sanitària dels americans, permetent així a uns trenta milions dels seus conciutadans de beneficiar-se d’una protecció davant dels accidents de la vida. Així ha demostrat tant la seva voluntat política, en contra de les oposicions de tota mena d’una part important de la societat individualista americana, com el seu talent de negociador. Aquesta manera de fer, contrària als dictats dels comunicadors, ha deixat bocabadat el seu vicepresident, fins al punt que, al moment de la signatura de la llei, va fer servir l’expressió titular d’aquesta columna. Expressió prou il·lustrativa de l’èxit del president americà, que demostra així que la política és abans que tot acció i no comunicació.
