Jean Michel Rascagneres

És sabut que el transport aeri, mitjà més segur de desplaçament, provoca a molts dels seus usuaris cert malestar, que, per a alguns, pot anar fins a la fòbia. Així, les companyies aèries organitzen, per a aquests, obligats a viatjar sovint, unes estades, destinades a ajudar-los a superar aquest mal tràngol. Se’ls expliquen detalladament les tècniques aeronàutiques que permeten volar. I se’ls ensenyen els diferents sistemes de seguretat instal·lats en els avions per pal·liar qualsevol ensurt. Tot això acompanyat de pràctiques en un simulador. I aquesta manera de fer té cert èxit. Ara bé, des de fa poc, no és l’única.
Una jove companyia sud-africana, kulula.com, ha decidit utilitzar l’eina que és l’humor per desdramatitzar el viatge aeri. Des de la facturació fins a l’aterratge, el passatger es veu immers en un gran xou humorístic que es refereix, en particular, a totes aquestes famoses consignes de seguretat que, a vegades, semblen totalment surrealistes. I participa en l’espectacle tota la tripulació, pilots inclosos. Val a dir que els seus integrants són contractats, tant a raó de la seva perícia aèria com del seu talent d’artista. Ara per ara, malauradament, aquesta compa­nyia opera únicament en el territori sud-africà.
Però d’aquí a poc, en el respecte de la seva filosofia lúdica, podria projectar obrir una nova ruta cap a Los Angeles, Califòrnia. I és que en aquest Estat de la gran Amèrica, se sotmetrà aviat a referendum el Cannabis Act, atès que la petició popular ja ha obtingut, a diferència de casa nostra pel No Tabac Act, també anomenat Noemi Act, el nombre suficient de signatures requerit per la legislació americana.
La finalitat d’aquesta iniciativa és despenalitzar l’ús del cànnabis i permetre als californians gaudir d’aquestes substàncies, sense cap entrebanc legal. Un dels promotors de la iniciativa ja va inaugurar la setmana passada, al centre de Los Angeles, un hotel, el Normandy, dedicat exclusivament al consum de marihuana. I, abans mateix de l’obertura, ocupació garantida al cent per cent, per cert.
Podem així imaginar que kulula.com oferirà als seus viatgers un pack complet: humor durant el viatge i paradís artificial a l’arribada!

Fa escassament unes dues setmanes va tenir lloc a Estrasburg la cinquena conferència relativa a la cibercriminalitat, organitzada pel Consell d’Europa. Allà s’hi van aplegar uns 300 especialistes, vinguts de tot el món, per estudiar i analitzar aquesta nova forma de delinqüència que atempta tant contra la integritat de les persones com dels seus interessos econòmics. Tots tenim presents els recents afers de pedofília que han pogut afectar fins i tot Andorra, així com aquests delictes econòmics que han motivat, a cor­re-cuita, la substitució de nombroses targetes bancàries de pagament. Ara bé, aquesta delinqüència no es resumeix a aquest tipus d’actuacions, sinó que es proteïforme i afecta igualment la protecció de dades personals, la intercepció de comunicacions, els drets de propietat intel·lectual així com molts altres àmbits de l’esfera privada.
L’ús comú d’aquesta eina que ha esdevingut Internet ha obert un camp amb una amplitud extraordinària a tots aquests que es dediquen a les activitats il·lícites. I val a dir que, molt sovint, l’ actuació delictiva és molt més imaginativa que les respostes que poden aportar els serveis de seguretat.
En el marc d’aquesta conferència, es van debatre diferents temes de gran interès, entre els quals cal destacar l’articulació entre el dret a la seguretat i el respecte dels drets fonamentals, que sempre perillen davant de noves amenaces, difícils de combatre. En efecte, si bé és imprescindible la lluita contra aquesta forma moderna de delinqüència, això no pot justificar una rebaixa en els drets fonamentals que ens assisteixen a tots, drets que son la màxima expressió de les societats democràtiques. Aquests treballs s’han anat desenvolupant en el marc de la convenció, promoguda pel Consell d’Europa, relativa a la cibercriminalitat i que es va firmar a Budapest l’any 2001, fa gairebé 10 anys. Nombrosos estats que participen o no al Consell d’Europa s’han adherit a aquest conveni que garanteix un degut equilibri entre les necessitats de la repressió i el respecte dels drets fonamentals. A excepció evidentment d’uns quants, entre altres malauradament i sorprenentment el nostre, tot i la utilització intensiva d’Internet a les nostres llars.