Cibercriminalitat i drets fonamentals
Fa escassament unes dues setmanes va tenir lloc a Estrasburg la cinquena conferència relativa a la cibercriminalitat, organitzada pel Consell d’Europa. Allà s’hi van aplegar uns 300 especialistes, vinguts de tot el món, per estudiar i analitzar aquesta nova forma de delinqüència que atempta tant contra la integritat de les persones com dels seus interessos econòmics. Tots tenim presents els recents afers de pedofília que han pogut afectar fins i tot Andorra, així com aquests delictes econòmics que han motivat, a corre-cuita, la substitució de nombroses targetes bancàries de pagament. Ara bé, aquesta delinqüència no es resumeix a aquest tipus d’actuacions, sinó que es proteïforme i afecta igualment la protecció de dades personals, la intercepció de comunicacions, els drets de propietat intel·lectual així com molts altres àmbits de l’esfera privada.
L’ús comú d’aquesta eina que ha esdevingut Internet ha obert un camp amb una amplitud extraordinària a tots aquests que es dediquen a les activitats il·lícites. I val a dir que, molt sovint, l’ actuació delictiva és molt més imaginativa que les respostes que poden aportar els serveis de seguretat.
En el marc d’aquesta conferència, es van debatre diferents temes de gran interès, entre els quals cal destacar l’articulació entre el dret a la seguretat i el respecte dels drets fonamentals, que sempre perillen davant de noves amenaces, difícils de combatre. En efecte, si bé és imprescindible la lluita contra aquesta forma moderna de delinqüència, això no pot justificar una rebaixa en els drets fonamentals que ens assisteixen a tots, drets que son la màxima expressió de les societats democràtiques. Aquests treballs s’han anat desenvolupant en el marc de la convenció, promoguda pel Consell d’Europa, relativa a la cibercriminalitat i que es va firmar a Budapest l’any 2001, fa gairebé 10 anys. Nombrosos estats que participen o no al Consell d’Europa s’han adherit a aquest conveni que garanteix un degut equilibri entre les necessitats de la repressió i el respecte dels drets fonamentals. A excepció evidentment d’uns quants, entre altres malauradament i sorprenentment el nostre, tot i la utilització intensiva d’Internet a les nostres llars.
