Llibertat d’expressió a la moda italiana
Mentre la crisi continua sacsejant Europa, obligant els governants de cada país de la Unió a reunir-se repetidament a Brussel·les per intentar trobar alguna solució vàlida, el divo italià, Silvio Berlusconi, dedica sorprenentment una part del seu temps a la defensa de la seva imatge i dels interessos privats de les persones i partits que integren la seva coalició governamental. Imatge i interessos malmesos per la premsa que, dia rere dia, posa en dubte l’honorabilitat del primer ministre i dels seus aliats. Ara bé, seguint la seva tònica habitual, caracteritzada per la barreja d’interessos públics i privats, tal com ja s’ha constatat per les emissores de televisió, Berlusconi s’intenta protegir de les revelacions de la premsa que escapa al seu control, utilitzant sense cap vergonya el seu càrrec.
Així, fa pocs dies, va convèncer el seu govern d’aprovar un decret, que la comissió de Justícia del Senat estaria a punt de ratificar, establint condemnes més severes per als periodistes i directors de publicacions que tindrien la gosadia (o la valentia) de publicar el contingut d’escoltes telefòniques obrant en una enquesta policial o judicial. Les penes previstes, molt pròximes a les d’un Estat autoritari: mig milió d’euros de multa i dos mesos de presó, amb prohibició d’exercici temporal de la professió. Fent un símil, veiem com els periodistes espanyols, i potser això hauria agradat alguns polítics o jutges del país veí, haurien vist perillar la seva llibertat, en publicar les divertides escoltes del cas Gürtel.
Però, més enllà d’aquesta limitació, i tenint en compte la seva dilatada experiència personal en la matèria, Berlusconi vol també impedir que ningú, salvat per manament judicial, pugui gravar una conversa sense que els seus participants hi consenteixin. A Itàlia, aquest precepte de dret ja l’anomenen llei Patricia, del nom de l’exquisida senyoreta, que va provar el llit, regal del Poutine.
“Nihil novi sub sole”, com es deia fa 2.000 anys. Llavors, quan el missatge no agradava, es matava el missatger. Avui, progrés de la civilització i de la democràcia, se l’intenta fer callar, menyspreant els principis bàsics de l’Estat de dret. Tot plegat, una farsa italiana.
