Com és que Maquiavel no hi havia pensat?
Sovint costa creure que les coses són el que semblen. Així s’està difonent cada dia més el costum de buscar un sentit ocult als esdeveniments. I s’entra en la dinàmica que alguns filòsofs han definit amb el nom de la teoria de la conspiració. Aquest concepte va néixer al segle XVII, al Regne Unit, en el moment en què els parlamentaris van decidir, de cop i volta, una apujada important dels impostos. En aquell temps, l’augment de qualsevol taxa tenia un gran impacte en la vida de cada dia, particularment en la dels pagesos. Aquesta mesura va provo- car intenses protestes però també llargues discussions sobre la seva motivació real, que només podia ser, al parer dels contribuents, un interès ocult, molt allunyat de l’interès general. Aquesta teoria va servir també després de la Revolució Francesa, en negar alguns que es tractés d’una revolta espontània del poble, sinó d’un complot contra els valors cristians. I, en l’actualitat recent, sobren els exemples en el mateix sentit. Només recordar alguns articles de premsa relatius a una suposada conspiració americana, causa de la caiguda de les Torres Bessones, o encara la reunió del grup de Bildenberg a Sitges.
Els principis bàsics d’aquesta teoria són simples: no hi ha mai casualitat; tot el que ocorre és el resultat d’intencions secretes, res no és el que sembla i tot està lligat per motius ocults. I els autors de la conspiració solen ser sempre un petit grup elitista de-dicat a obtenir o conservar el poder econòmic i/o polític a partir de maniobres dissimulades.
Aquestes assercions donen peu a un primer efecte pervers: legitima les suposades víctimes de la conspiració a fer ús de qualsevol mitjà de defensa, ja sigui legal o no. D’aquesta manera, es justifiquen actuacions reprovables, com unes escoltes telefòniques il·legals dirigides en contra de periodistes als anys 80 a un país veí. Segon efecte pervers: el rebuig de qualsevol crítica, amb la premissa que totes les crítiques participen de la conspiració. És a dir, obligació de tancar files.
El maquiavelisme de la teoria apareix així de ple, en ser evidentment el complot totalment imaginari, però en justificar en el mateix moment actuacions en defen-sa, legal i moralment censurables.
