La visita que fa vessar tinta
Ha vingut. Poques hores. Helicòpter amunt i avall i ja ha visitat el seu Coprincipat. Amb rapidesa, per no dir precipitació.
Primer mandat, primera visita. Si hi ha segon mandat, ja veurem si hi haurà un segon viatge. Històric, per cert, aquest desplaçament. En el sentit que ha fet vessar més tinta que cap altre dels esdeveniments dels últims anys. Articles d’opinió a dojo, d’entre els quals, molts, en contra. Alguns, pocs, a favor. S’ha analitzat amb profunditat el programa de la visita, comptant, una a una, les mans que haurà d’encaixar i els passos que farà des de Casa de la Vall fins a la plaça del poble. Plaça amb un nom simbòlic per a un Copríncep. També s’han comptat els minuts que dedicarà al seu homòleg, el bisbe. I tot, o quasi, ha estat motiu de crítica. Segurament que amb el caràcter que té, si se li haguessin explicat aquestes reaccions s’hauria quedat a casa. Però o no se l’ha informat o ha passat de tot, com sol fer en el seu paper de president.
Un dels motius de la polèmica està marcat per un pecat original. Ha posat a la palestra, a la seva manera, és a dir de forma brutal, certament massa brutal, les nostres mancances i la nostra lentitud a l’hora de complir amb les nostres obligacions internacionals. Durant anys, hem dit i repetit: ho farem, no serem els primers però tampoc els últims. I vam ser els últims, no vam fer res. I ell va picar a la taula. Amb franquesa i diu per amistat. Però molts no li perdonen. És que els ha posat en evidència. Una vegada més, la història del missatger. Aquest que es mata perquè porta la mala notícia i diu la veritat. Certament, hauria pogut actuar diferentment. Més diplomàticament. Però no és el seu tarannà. Així havíem de fer corrent el que no havíem volgut fer durant anys. Responsabilitat nostra i de ningú més.
Resultat de tot això, un espectacle divertit. El defensen aquests que no comparteixen les seves opinions i l’ataquen aquells que li són afins. Misteri de la política andorrana. Fa poc, el Copríncep-bisbe va viure un episodi semblant, com ho recordava l’amic Marc en aquesta mateixa columna. Greu equivocació: els Coprínceps no s’han de veure afectats pel debat polític. Tenen un altre rol i els hem de preservar, tots plegats.
