Ara toca la ‘rentrée’
Retorn de vacances. Depressió postvacacional, per cert. Com molts. Costa tornar a la normalitat després d’unes setmanes lluny de les preocupacions quotidianes. I de l’actualitat del país. Però no del tot. Que ho vulguis o no, el cuc t’empenta, i quan tens la possibilitat obres Internet, l’eina global, i sense adonar-te’n ja estàs consultant la premsa del país. Reacció digna de Pavlov, diagnosticaria un psicòleg. Així pots comprovar, entre d’altres coses, si els turistes han vingut en massa a aportar el gra de sorra que permetrà esperar fins a la temporada d’hivern. O bé si, com en el teu lloc de vacances, continua la crisi, que facilita una taula en qualsevol restaurant sense necessitat de reserva prèvia. I si no tens Internet, t’acabes informant igualment del que passa a casa. Sempre trobes coneguts que, per casualitat, visiten els mateixos llocs que tu. Som pocs però viatgem molt i, tal com es diu dels catalans, als andorrans –de passaport o residents– els trobes a tot arreu i així et pots assabentar de les últimes notícies.
Per tant, és difícil desconnectar del tot. Però, tot i això, al llarg dels dies comences a oblidar-te de les problemàtiques que t’esperen a la rentrée. I estàs a punt de descuidar-te de tot, quan toca la tornada. La feina mana. D’immediat, et trobes immers en la dinàmica de sempre. A tall d’exemple, polèmiques estèrils, com en el cas de la Diada d’Andorra a Prada: difícil d’entendre les crítiques contra aquesta iniciativa beneficiosa per a tots, tal com ho mostra el contingut de les ponències. O encara preocupació per les retallades pressupostàries a l’Estat veí, que afecta la nostra principal via de comunicació cap a l’exterior.
Però de tant en tant, una bona notícia, almenys per als isards. Gaudiran d’una setmana de vacances més aquest any i escaparan així a la perícia dels caçadors andorrans. L’altra caça, la major, pel poder, sí que queda oberta i sense descans a la vista. Els motors s’escalfen per les probables i pròximes eleccions. Així ho deixa suposar el retorn a l’escenari polític d’uns i el desig de sacrifici d’altres que ja es posicionen en la graella de sortida. En resum, res de nou: l’agost és dins el retrovisor i tot continua igual.
