Temporada de premis
S’apropa el final de l’any i s’enceta la temporada de distribució de premis de tota mena. N’hi ha per a tots els gustos: cinema, teatre, música, literatura, i la llista no és exhaustiva. Alguns de divertits i d’altres que ens recorden els vessants més obscurs de la nostra civilització.
Tots coneixem els premis més valuosos, entre els quals destaquen els Nobel, acordats per aquesta discreta Acadèmia, amb seu a Suècia. Porta el nom de l’inventor de la dinamita, arma per excel·lència però també eina imprescindible per a l’ordenament de la natura. Els diners guanyats gràcies a aquest producte mortífer serveixen ara per honorar cada any aquests que han dedicat anys i anys a l’estudi i a l’anàlisi, amb la finalitat última de fer progressar la societat, sigui en el món científic o en el de la cultura. Així, anem descobrint, dia rere dia, els avenços de la ciència pura, física, química o medicina, i la seva influència directa en la nostra realitat quotidiana. Aquesta estreta relació entre estudi teòric i aplicació pràctica posa en relleu la necessitat, imperiosa, de continuar finançant la recerca, encara que, a primera visita, sembli allu-nyada de la vida real.
En l’àmbit de la literatura, aquest any, per fi i després d’una llarga espera, s’ha reconegut la innegable aportació de l’obra de Mario Vargas Llosa. Homenatge merescut per a un autor que representa, a la vegada, la literatura de llengua espanyola però també la d’Amèrica del Sud, amb les seves particularitats.
Però, entre tots els premis atorgats, menció a part mereix el Nobel de la Pau, després de l’última entrega, molt –massa– precipitada a Barack Obama. Tot i les pressions, el comitè norueg –i no suec per a aquesta distinció– ha tingut la valentia de distingir un detingut, no pels seus actes però sí per les seves opinions, el dissident xinès Liu Xiabo, que està complint una pena d’11 anys de presó, pronunciada paradoxalment un 25 de desembre. A diferència de l’any passat, pocs estats han mostrat la seva satisfacció per aquest nomenament, fent mostra de prudència, alguns dirien de manca de coratge, davant la potència xinesa, que, per cert, no sembla voler deixar Liu Xiabo desplaçar-se fins a Oslo per recollir el seu premi.
