Crònica d’unes morts anunciades
Pocs dies després de les úl-times eleccions generals, molts van entendre que la probabilitat que la legislatura arribés al seu termini era remota si no inexistent. Prova n’eren les discussions arran de la interpretació que els uns i els altres feien de l’acord que acabaven de signar i que s’ha convertit en paper moll. Ara, al cap de vint mesos, s’ha fet patent que aquesta legislatura està ferida de mort i es dóna pas a noves eleccions. Massa d’hora per a alguns que han trobat gust als avantatges del poder. Massa tard per a altres que voldrien gaudir d’aquests petits plaers. O que són conscients de l’obligació ineludible d’afrontar la crisi cada dia més punyent, posant tota la carn a la graella i deixant de banda les acostumades picabaralles personals que anem seguint i patint des de fa anys. Però, el cert és que aquest dia arriba, ja que la situació actual és insostenible. I marcarà no solament l’acabament del mandat, sinó també, a la vegada, la defunció d’una certa Andorra tradicional i d’una forma arcaica de fer política. En efecte, una certa Andorra està desapareixent, a conseqüència de l’aprovació de les lleis fiscals i altres convenis d’informació fiscal i d’unió monetària. Aquest paquet legislatiu projecta el nostre país en el futur i la nostra economia i manera de fer s’hauran d’adaptar a aquestes noves regles, que eren imprescindibles d’acceptar, atesa la nostra immersió a l’Europa moderna. I aquesta evolució només podrà ser duta a terme per uns polítics que demostrin, amb actuacions i no paraules, un tarannà dialogant i obert. La societat andorrana està desencisada i cansada d’aquests enfrontaments estèrils, lluny de les reiterades promeses de l’última campanya electoral i necessita, per afrontar el seu futur amb garantia, una vida política pausada, en el marc de la qual cadascú defensa les seves idees, però sempre en el respecte de l’altre i deixant de banda qualsevol desqualificació personal, que embruta el joc polític. Si no és així, no acabarem mai de construir aquesta Andorra moderna, que no pot tenir com a fonaments l’enfrontament perpetu d’un sector de la societat contra un altre. I els nostres polítics s’hauran de mostrar a l’altura d’aquest repte.
