L’escala de cupido, Déu de l’amor
D’aquí a quatre dies s’obrirà la campanya electoral, amb el seu seguit d’enquestes fins al resultat definitiu, la nit del 3 d’abril. Enquestes que, per cert, ja han començat des de fa dies. I tot i la dificultat de l’exercici en una petita comunitat com la nostra, ens donen algunes indicacions que s’han de considerar evidentment amb cautela. Només el marge d’error inherent a aquest tipus de treball és un element propici a la prudència en la valoració dels resultats obtinguts. I dic això no per menysprear aquesta tasca difícil, però sí per posar en relleu la perícia dels professionals d’aquest ram que treballen amb mètodes científics que permeten en gran part tenir en compte la discreció natural dels enquestats i la variació de les seves opinions al llarg d’una campanya electoral. Ara bé, tot i aquestes reserves, no podríem imaginar avui dia una elecció democràtica que obvia totalment aquesta eina matemàtica. És que aquesta activitat s’integra en la voluntat de posar en equacions la natu- ra humana i de mesurar, amb la màxima precisió possible, els seus diferents com- ponents.
Aquesta filosofia es difon en tots els àmbits. Així, al llarg dels segles s’han creat unitats de mesura per a qualsevol esdeveniment natural o humà. A tall d’exemple, no es pot parlar d’un terratrèmol sense esmentar l’escala de Richter. O de la força del vent pels mariners sense referir-se a l’escala de Beaufort. O a l’escala de Turin per avaluar el risc que un asteroide caigui sobre el nostre planeta. Risc remot, per cert. Sense deixar de banda evidentment les graduacions Celsius o Kelvin per a les temperatures. Molts objectaran que cap problema per aquestes mesures, totalment objectives. Però res no para els científics, segurs de la seva supremacia. I alguns acaben d’inventar un instrument de mesura per a un fenomen totalment subjectiu i irracional: l’amor. Així, un equip de joves cercadors de diverses universitats americanes –Stanford i New York– en un article publicat fa poc, descriuen les experiències que van concebre a aquest efecte, els resultats obtinguts i l’escala que ho objectiva. Res, doncs, no escaparia a la matemàtica. Com a humanista romàntic, confesso que tinc els meus dubtes.
