Jean Michel Rascagneres

Vertigen. Crec, suposo i espero que és la millor paraula per definir el sentiment del futur cap de Govern i del seu equip durant la nit taronja. I vertigen no davant d’uns resultats inesperats, sinó davant de la responsabilitat a assumir i de la immensa feina a dur a terme. Certament, durant els últims mesos, el tren s’ha començat a encarrilar, després d’una parada tècnica d’uns anys a l’estació de l’immobilisme, però ara falta conduir-lo a la seva destinació final, que no és altra que la modernització d’Andorra, de la seva economia i –perquè no– de la seva idiosin­cràsia. Tasca complicada, feixuga, diversa, que s’ha d’afrontar amb respecte i voluntat.
Entre altres coses a fer, el desenvolupament del sistema fiscal, ja dibuixat en gran part; el del sistema judicial, encara al tinter; també el del sistema econòmic i social, en molt mal estat, i unes quantes actuacions més que toquen tots els àmbits de la societat.
En el mateix moment, caldrà resoldre dos temes de relacions exteriors, d’una portada tremenda: el nostre posicionament enfront de la Unió Europea i la pròxima presidència per Andorra del Consell d’Europa.
Durant anys, ens hem resistit a l’apropament amb Europa, però ara no hi ha cap més remei i tots ho hem entès, almenys així confio. Primer pas, la ratificació i el desplegament de l’acord d’Unió Monetària. O sigui, un profund canvi de la nostra legislació financera i bancària que s’ha d’instar sense cap demora. I la nostra serietat en aquest tema ens obrirà les portes d’una negociació més àmplia amb la Unió, que afavorirà la nostra economia però també representarà uns sacrificis que haurem de consentir. No tot serà gratuït i ens haurem de posar d’acord sobre la contrapartida a oferir en aquesta negociació. Segon repte, la presidència del Consell d’Europa, per sis mesos a comptar del novembre del 2012. Aquesta responsabilitat, al capdavant de 47 estats, no la podem obviar i hem de ser conscients de la dificultat que representa. Necessita una gran preparació, ja encetada, i molta disponibilitat. És imprescindible continuar en aquesta via amb dedicació i determinació.
I si intentem defugir aquests compromisos, la nostra imatge quedarà da-nyada de forma irreversible.