Dos casaments i una caixa plena
Diuen que seran els casaments del segle. O almenys de la dècada. La premsa internacional va commoguda per aquests dos enllaços que se celebraran els pròxims dies l’un, i setmanes l’altre. El primer a una illa més aviat llunyana i sovint inundada de pluja, i el segon a un Principat no tan llunyà i banyat de sol quasi tot l’any. Tots, inclosa la premsa que s’autoqualifica de seriosa, segueixen de molt a prop els preparatius d’aquestes dues fes- tes, que tenen, per cert, un caràcter mercantilista que no ens sorprèn més. Semblen dos esdeveniments esporti-us, amb el patrocini i el marxandatge que això comporta, i vés a saber si els vestits de nuvis, igual que els dels pilots de Fórmula 1 o els dels jugadors de futbol, estaran ornamentats amb diferents marques que així es promocionaran, fent valdre el seu glamur. I per què no si finalment el Barça ho va acabar acceptant?
Alguns malpensats opinaran que en aquests temps de crisi, en els quals tenen una responsabilitat innegable els bancs i altres hedge funds instal·lats tant a l’illa plujosa com al Principat assolellat, aquest espectacle és particularment indecent. Gastar unes sumes astronòmiques en el moment que molts ciutadans tenen dificultats a final de mes –el final de mes comença sovint el dia 15 o el dia 10– sembla incomprensible. Però l’augment de vendes de la premsa que es dedica a aquest tipus d’informació mostra que moltes d’aquestes persones que pateixen la crisi, en el mateix moment troben cert derivatiu en seguir les aventures romàntiques de dues de les més antigues corones d’Europa. Complexitat de la natura humana, certament. I no podem deixar de banda que aquests dos esdeveniments provocaran una allau de turistes a aquests dos països, amb els beneficis que això comporta.
D’aquí en podríem treure algunes idees per rellançar el turisme andorrà i demanar al nostre Copríncep, el del nord per suposat, que pensi a organitzar l’eventual pròxim casament dels seus fills a casa nostra. Així, ajudaria els nostres comerciants i compensaria en part els trasbalsos que va causar fa poc a la nostra economia. Ens ho deu i ens ho mereixem, ja que hem complert fil per randa amb els seus desitjos.
