L’impossible debat democràtic
La setmana passada, l’excap de Govern Òscar Ribas va deixar caure, amb el seu flegma britànic que tots coneixem, que s’hauria d’entrar a valorar una eventual adhesió d’Andorra a la Unió Europea en un futur no massa llunyà. No és la primera vegada que s’esmenta aquesta possibilitat. Ja fa més de vint anys, és a dir, abans de la Constitució, un polític, després de dimitir de la conselleria de Finances, defensava aquesta opció en un article publicat a la revista Informacions. Deia: “Qui ha de decidir el model bàsic de relació per establir amb la CEE hem d’ésser els andorrans i de la manera més directa possible.” Afegint que “aquesta decisió l’ha de prendre el poble després d’un llarg debat en el qual tothom tingui totes les cartes a la mà”. Ara bé, aquest debat mai s’ha obert, tot i els anys transcorreguts. Però cada dia ens apropem més a Europa, de forma voluntària o forçada, segons depèn. I integrem a la nostra legislació, i doncs a la nostra vida quotidiana, molts condicionants que vénen de la Unió Europea, sense rebre els avantatges que podríem deduir d’una relació més directa amb ella. Encara que ens podem preguntar si avui una adhesió a la Unió portaria molts beneficis. El fet és que el debat, sempre enriquidor, no s’ha instat mai, ja que alguns han decretat la impossibilitat per al nostre petit país d’assumir el tan famós cabdal comunitari. Potser tenen raó, encara que Malta i Luxemburg hagin trobat el seu lloc en aquest monstre polític. Aquesta forma d’actuar equival a treure la conclusió, abans mateix de valorar les opcions existents. I això sí que és criticable. El debat s’ha de poder desenvolupar en la societat civil, i en la política, sense que se li oposi un argument d’autoritat que tanqui la discussió, abans mateix que s’enceti. S’ha de propiciar aquesta discussió, sent atent i respectuós envers les opinions dels uns i dels altres que, encara que contraposades, són totes legítimes. I al final d’aquesta anàlisi, a la qual tots els sectors de la societat han de participar, amb la informació necessària, es podrà triar un model de país i conseqüentment la natura de la relació per desenvolupar amb la Unió. És a dir, res més que un senzill exercici democràtic.
