Protestes populars: causes i efectes
Al principi, hem descobert els BRIC (Brasil, Rússia, Índia i Xina), quatre països que, en un futur pròxim, haurien de dominar l’economia mundial. Després, han vingut els PIGS, és a dir, Portugal, Irlanda, Grècia i Espanya, un quartet que podria portar l’euro a desaparèixer.
Així s’ha anat instituint una nova forma de definir països que presenten característiques comunes rellevants. Aviat els periodistes es veuran en l’obligació d’imaginar un nou acrònim per tal de designar els estats que comparteixen protestes populars. Han començat a l’altra banda del mar, a Tunísia, Egipte, Líbia i Síria, i ara toquen al nostre gran veí del sud.
Certament, la situació d’aquests estats no és comparable. Manifestar-se contra una dictadura té molt poc a veure amb les protestes populars en una democràcia. Ara bé, algunes similituds destacables existeixen. La situació econòmica, en primer lloc. Així, tot va començar per la prohibició dirigida a un jove tunisià de vendre al carrer, tot i que ho feia únicament per arribar a sobreviure en un país totalment mancat de feina. Aquesta crisi ve conjuminada, és el segon element comú, amb el fet que molts dirigents, polítics o d’altres, sembla que visquin en un altre món, lluny de les preocu- pacions quotidianes de tots. Aquest distanciament sim- bolitza, a més, un innegable agreujament de les desigualtats, tercer element comú. Els rics s’enriqueixen cada dia més i els altres pateixen cada dia més. La classe mitjana està en via de desaparèixer i la seva gran preocupació és el futur –que pinta negre– dels seus fills. L’ascensor social ha deixat de funcionar i s’ha transformat en un pou que sembla que no té fons.
Fa uns anys, un eminent polític francès alertava d’aquesta problemàtica, avisant que, sense acció decidida en aquest àmbit, la societat tornaria al segle XVII o XVIII, amb una “noblesa”, integrada per polítics i grans empre- saris, repleta de privilegis, i una classe treballadora desprotegida, lluitant per la seva supervivència. Aquest diagnòstic no era del tot equivocat. I, la història, la recent ho ratifica, ens ensenya que tal situació només pot portar a unes protestes cada dia més virulents. D’aquí la necessitat de rectificar al més aviat millor.
