Jean Michel Rascagneres

És sabut que moltes persones pateixen de la bogeria de la lectura. I, quan dic lectura, no em refereixo a la de la premsa, fullejada en el bar del cantó, abans d’entrar a l’oficina. Parlo de la gent atreta pels llibres. De literatura, política, filosofia però també per coses impreses més divertides, com els còmics, les guies de viatges o els llibres d’art. Aquests amants de la lectura tenen també, en la majoria dels casos, una obsessió per les biblioteques, en les quals poden admirar la diversitat de la imaginació humana. I n’hi ha per a tots els gustos, des de la pintura, fins a la matemàtica, la cuina o encara l’arquitectura. Aquests lectors compulsius es passegen hores i hores, en aquests llocs de cultura, fullejant qualsevol opuscle, fent així prova d’una curiositat simpàtica. I mentre fullegen, es pot notar com, de tant en tant, deixen anar un cop d’ull cap a les prestatgeries que suporten aquests papers, per entendre el sistema de classificació utilitzat per al seu ordenament. De sistemes, n’hi ha una infinitat, tal com ho ha explicat Alberto Manguel. Per temes, per països, per autors, per talles, per colors, etc. I Manguel es limita a parlar de biblioteques reals. Altra dificultat, de ben segur, seria triar algun sistema de classificació eficient per a les biblioteques imaginàries, tal com la de Borges. Pensava en això, en un recent viatge en avió, en esforçar-me a llegir un article del Guardian. Article curiós, que relatava com una casa, al Canadà, estava a punt d’enfonsar-se a causa del pes dels llibres. I no els llibres del propietari de la casa, sinó els llibres del seu veí, que s’acabava de morir. Davant de la voluntat de la família de cremar tots aquests llibres, el veí s’ha proposat per guardar-los, a fi d’evitar aquest “súm­mum” pecat. Però es tractava de 350.000 llibres, per un pes d’unes trenta tones, i la casa no ho aguanta. A més a més, representen 80 anys de lectura, a raó d’una mitjana de 2 hores per llibre. I a aquests 80 anys, cal afegir el temps dedicat a l’adquisició i a l’organització d’aquesta biblioteca monstruosa. Ara bé, l’article no precisava si el difunt havia pogut llegir totes aquestes obres o si només patia de la síndrome del col·leccionista.