Obligacions ineludibles dels governants
Governar és preveure. Això ja ho afirmava Emile de Girardin, periodista francès del segle XIX, conegut pels seus nombrosos i encertats aforismes. Ara bé, avui, molts governants, del nivell que sigui, han deixat de banda aquest avís, preocupant-se exclusivament de la pròxima contesa electoral i de la seva permanència al poder. I tenint en compte que en les democràcies no passa més d’un any entre dues eleccions, nacional o local, la campanya electoral és constant, sense permetre mai als dirigents plantejar-se una acció a llarg termini en seguiment d’una profunda i detallada anàlisi de la realitat. Aquesta manca de previsió és compartida per tots els estaments polítics i porta a la situació que avui coneixem.
Així ho hem pogut cons- tatar a escala internacional. Cap govern, cap autoritat de regulació ha sabut adonar-se del perill que representava, en matèria de préstecs immobiliaris, l’activitat comercial desenvolupada en particular pels bancs americans. El resultat, dramàtic, no s’ha fet esperar i s’ha desencadenat una crisi financera i econòmica que afecta essencialment aquests que no són responsables de res, és a dir, aquells ciutadans que mai s’havien aprofitat d’aquesta bogeria especulativa.
A casa nostra, podem constatar igualment aquesta manca de previsió, tot i que al llarg dels anys s’han anant elaborant nombrosos informes, força interessants, destinats a planificar i ordenar el nostre desenvolupament econòmic. Però aquests informes s’han quedat en un calaix, sense que mai els governants els vulguin tenir en compte. I, quan ho han fet, ha sigut a conseqüència de la pressió internacional, i a corre-cuita. I el mateix passa als nostres comuns, que es troben tots en una situació financera delicada, tal com ho posa en relleu el recent informe elaborat per Gaudit a petició d’una entitat bancària del país.
La manca de previsió els va portar, a tots plegats, a un augment esfereïdor del seu deute, causat essencialment per la caiguda en picat del mercat immobiliari, que no era del tot imprevisible. Ara, només es podrà sanejar per una retallada dràstica de la despesa pública, amb les conseqüències que això comporta, i un augment de la pressió fiscal. I no és el moment.
