Del ‘Titànic’, no se n’han salvat ni els músics
Com cada any a la mateixa època, es perfila el gran període de descans, durant el qual es deixen de banda, més o menys, les preocupacions quotidianes. Que n’hi ha, no fa falta ni dir-ho. Per a tots: els empresaris, inquiets pel seu negoci, els treballadors, inquiets per la seva feina i els jubilats, inquiets per les seves pensions. Però l’estiu no s’anuncia igual per a tothom. Els uns treballaran de valent –som un país turístic– esperant i desitjant una allau de turistes, amb les butxaques ben plenes. Difícil d’aconseguir, per cert, però de ben segur, s’esforçaran per omplir les caixes, l’únic que els permetrà gaudir a la tardor de vacances ben merescudes. Els altres s’exiliaran, molts cap a la costa, per carregar bateries i afrontar un retorn que serà complicat, tot i els sacrificis d’aquells que fan funcionar les nostres botigues. I no ens equivoquem: sense la feina d’agost, la tardor serà traumàtica per a tots, ja que anem en el mateix vaixell, que avui dia porta un sol motor: turisme i comerç. El de la construcció s’ha parat i se li haurà de posar molta gasolina perquè torni a engegar. Molts avisaven, des de fa anys, del perill de la monoeconomia i de la nostra fragilitat. Però no eren escoltats. Això de la dita: qui dia passa, any empeny. Però ara no s’empeny res més i la crua realitat s’imposa. Ara bé, sembla que no per a tots. Se senten encara algunes veus que propicien proteccionisme i obertura “gradual”. O bé tenen la sort de no sofrir del daltabaix econòmic que coneixem, gràcies als suculents beneficis que van cobrar en el període de bonança per no dir de bogeria, o bé, i és pitjor, no prenen la mesura de la gravetat de la situació. Ara és hora de posar mà a l’obra, tots sense cap excepció, i renunciar a privilegis anacrònics en una Europa moderna, acceptant les im- posicions d’una economia globalitzada. No hi haurà sector protegit en aques- ta reconversió de la nostra economia, única solució realista. Difícil i complicat però imprescindible. I es necessita, per a això, voluntat política i solidaritat de tots, sigui quin sigui el seu sector d’activitat. No oblidem que quan el Titànic es va enfonsar, els de primera no es van salvar, es van enfonsar com els de tercera.
