Jean Michel Rascagneres

Les empreses andorranes estan, des de fa unes setmanes, dipositant els seus comptes a Govern. I amb molta més acceptació aquest any 2011 que l’any passat. Així, a poc a poc, ens anem acostumant i cau un dels tabús més sagrats de casa nostra. La confidencialitat dels comptes de les empreses era, fins ara, un principi indiscutit i indiscutible. L’obligació de posar-se en concordança amb les normes del nostre entorn, així com la necessitat imperiosa d’instaurar una fiscalitat homologable, participa d’aquesta ruptura imprescindible tenint en compte, a més a més, la necessitat de finançament públic. Certament, alguns encara expressen el seu recel, amb el temor que la confidencialitat dels seus comptes no es vegi respectada per l’administració. Aquesta por no és fonamentada. Prova n’és que, des de fa uns anys, les entitats bancàries compleixen amb la mateixa obligació i no s’ha constatat mai cap anomalia en aquest àmbit. I més enllà de l’efecte fiscal buscat, aquesta obligació de transparència permetrà tenir una visió exacta de la nostra economia. Som un dels pocs països que no poden certificar el seu PIB, amb les conseqüències que això comporta. L’economia andorrana quedava, fins ara, en una nebulosa que no permetia als governants articular els instruments necessaris tant al desenvolupament econòmic com a la protecció social. En un futur pròxim, ens podrem situar, econòmicament parlant, en el nostre entorn i certament algunes comparacions seran divertides. Sovint, ens imaginem el que no és i ens costa veure la realitat i els avantatges dels quals gaudim. Alguns exemples són il·lustratius a l’efecte. Així, cap economista, per molt talentós que sigui, pot precisar la pressió fiscal que s’aplica a Andorra i encara menys determinar la pressió fiscal suportada respectivament pels residents i pels turistes, dades de molt d’interès en el moment d’articular polítiques fiscals, que només poden ser exitoses mitjançant el coneixement precís del teixit empresarial i de la seva realitat econòmica. D’igual manera, l’acció social s’ha de fomentar sobre la base d’aquesta realitat i no en avaluacions aproximatives. Els indicadors que, a partir d’ara, s’aniran recollint seran així una eina més que útil.