Home > Uncategorized > Crònica d’un exoplaneta desaparegut

Crònica d’un exoplaneta desaparegut

Els científics, aquests que tenen el cap posat a les estrelles, es dediquen des de fa anys a buscar en la immensitat de l’univers els exoplanetes. És a dir, aquests planetes que segueixen una òrbita a l’entorn d’una estrella, semblant al nostre estimat Sol. Dit més comunament, els planetes, situats a fora del sistema solar, i que serien comparables a la nostra vella terra. Ara bé, la descoberta d’aquests altres mons és particularment difícil, tenint en compte la distància que ens separa. I, fins al 2008, si bé s’havia detectat l’existència de 730 exoplanetes, mitjançant anàlisis dels efectes de la gravitat o altres procediments de la mateixa índole, mai s’havia pogut obtenir una imatge directa d’una tal germana o cosina nostra. Però, gràcies al telescopi Hubble, el professor Kalas, de la universitat de Berkeley, ho havia aconseguit. Almenys així ho pensava. I havia proveït la comunitat científica d’unes fotografies del sistema estel·lar Formalhaut, en el qual apareixia, al sud d’aquest sistema, un exoplaneta que havia batejat com Formalhaut b. Val a dir que altres científics, encapçalats pel professor Janson de la universitat de Princeton, eren més que escèptics d’aquesta descoberta i creien que només es podia tractar d’una confusió. Dubtaven de l’existència real d’aquest fenomen, mai fotografiat fins aleshores. Després de nombrosos estudis i comprovacions, al cap de quatre anys de labor, acaben de demostrar que Formaulhaut b. no existeix i que en Kalas, tal com ho sospitaven, s’havia equivocat en la interpretació de les seves observacions.
Aquests escèptics s’haurien pogut estalviar tots aquests anys de treball feixuc, si havien conjuminat els seus coneixements tècnics amb els ensenyaments de la ciència política. En efecte, des de sempre i en tots els països, els observadors creuen identificar, durant les campanyes electorals, un o altre exoplaneta, que té la característica essencial d’enlluernar els votants. Ara bé, molt sovint, mesos després de l’elecció, l’estrella que tots havien lloat i celebrat, s’apaga de cop i queda als pobres electors l’amargura de les promeses no complertes. I només poden constatar, amb certa ràbia, que el fantàstic exoplaneta s’ha estrellat de debò.

Categories: Uncategorized Tags:
  1. No hi ha cap comentari, encara.
  1. No hi han trackbacks.