Abans, durant i després
La setmana passada va tindre lloc a casa nostra un seminari relatiu a la nova fiscalitat, que està entrant en vigor a poc a poc. Els assistents varen aprofitar de la dilatada experiència en aquest àmbit força tècnic, de varis professionals de reconegut prestigi. I van ser, per a molts dels presents, dos dies feixucs. Fins ara, la fiscalitat havia preocupat poc. La posada en marxa d’un sistema fiscal homologable, és a dir, acceptable pels estats veïns, ens obligarà a un esforç intens. Així, més enllà del tecnicisme de la matèria, els ponents han posat en relleu la immensitat de la tasca i el llarg recorregut que haurem d’afrontar, per reconvertir la nostra economia. I això, sense perjudicar els sectors anomenats tradicionals.
Atreure inversors estrangers en bones condicions no sembla gens fàcil. I aquestes condicions hauran de merèixer igualment el beneplàcit de les hisendes foranes, sense la col·laboració de les quals els famosos convenis de no doble imposició poden quedar com a paper mullat. Però, més enllà de la fiscalitat que haurà de ser tova, molts altres factors entraran en joc, si volem competir amb països que ocupen aquest mercat de fa anys. Això ho sabíem però ara toca entrar a ballar i doncs deixar de banda els discursos, sempre massa optimistes i entusiastes, per fer realitat els nostres desitjos. I no serà fàcil. Així, un dels ponents posava èmfasi, de forma gràfica, en la necessitat d’oferir a l’inversor seguretat jurídica. I com deia, abans, durant i després. Abans es refereix a la implantació a Andorra, que s’ha de regir per criteris clars i objectius. L’inversor vol saber el que ha de fer per venir. I aquí només podem constatar que quedem lluny d’aquesta fita. La llei d’obertura econòmica es caracteritza bàsicament per una discrecionalitat administrativa, antagònica amb la seguretat jurídica tan demanada. El mateix podem dir per al durant i per al després. Cap garantia, ara per ara, es dóna als inversors respecte a la fiscalitat que hauran de suportar mentre treballen a o des d’Andorra o en el moment, que esperem llunyà, decidirien sortir del país. Així, hem de ser conscients que ens queda encara molta feina per endavant, per superar aquest obligat repte.
