Andorra, defensora dels drets fonamentals
La setmana passada vam poder comprovar, una vegada més, la facilitat, per cert, censurable, que tenen certes persones per criticar les decisions judicials que no els agraden. Res de nou, evidentment. Des de sempre, els litigants que veuen les seves demandes rebutjades pels tribunals posen en dubte o bé la competència del jutge, o bé la seva independència. Aquesta actitud, inacceptable, és malauradament compartida tant pels ciutadans com pels estats quan han de litigar. Així, fa poc, els anglesos van intentar reduir, sinó anul·lar del tot, les competències del Tribunal Europeu dels Drets Humans d’Estrasburg, a resultes d’unes decisions d’aquesta jurisdicció internacional que no acceptaven. En efecte, havia condemnat el Regne Unit, pel motiu que suprimeix el dret de vot als detinguts en les seves presons. Anglaterra ha estat censurada poques vegades pel tribunal, o sigui 8 durant l’any 2011, contra 23 per França, 121 per Rússia o 159 per Turquia. Tot i això, aprofitant que ostentava la presidència del consell de ministres del Consell d’Europa, el país de l’habeas corpus va formular una proposta, amb la finalitat no dissimulada de reduir a res la potestat jurisdiccional d’aquest tribunal. Aquesta reforma, molt tècnica, consistia essencialment a treure al Tribunal Europeu la seva competència, en el cas que una jurisdicció nacional hagi sentenciat un cas idèntic. El resultat era cantat, segons els especialistes en la matèria: l’atur per al jutge d’Estrasburg i una correlativa manca de protecció per als ciutadans europeus. Ara bé, tot i els seus esforços, els britànics no se n’han sortit, atès que varis països van impedir aquesta maniobra, a la qual Franca donava un suport encobert. En efecte, tal com ressalta el prestigiós diari francès Le Monde, altres estats, compromesos en la defensa dels drets fonamentals, van saber fer entendre la seva veu a la Conferència de Brighton, convocada a l’efecte. Entre aquests, s’ha de celebrar el paper que ha jugat Andorra, mitjançant el seu ambaixador al Consell d’Europa, que va fer una intervenció destacada i lloada per tots. Així s’ha ratificat una voluntat ferma de protegir els drets fonamentals, així com el tribunal que els garanteix.

Sr Rascagneres, es contradiu quan parla de drets fonamentals i al mateix temps expressa que les mostres de desacord per part de ciutadans davant de les decisions judicials són censurables. La llibertat d’estar en desacord amb raó o sense, i la llibertat de poder-ho expressar mai potser censurable. És una llàstima que el que fou Degà del Col·legi d’Advocats del nostre país s’expressi al més pur estil inquisidor, què ve ara sr Rascagneres la censura franquista?
Això sona a guasa, quan aquí entre d’altres no hi ha llibertat de drets laborals ara som baluard de la defensa dels drets fonamentals?? Total per una intervencio d’un que viu de la padrina que aquell dia va tenir que moure el cul per justificar el sou?? Vamos, destacada i lloada…Els deuria convidar a forfaits i magdalenes