Les decisions absurdes
Sempre, com a observador i comentarista, tinc dubtes, abans d’opinar, respecte a una decisió, política o d’una altra índole, que apareix, sens dubte, absurda. En efecte, sorprèn que aquesta absurditat, tan evident, no hagi estat contemplada i doncs corregida pels autors de la decisió. I, tot i que es pugui dir que sempre és fàcil criticar a posteriori –i és cert–, aquesta senzilla explicació sembla del tot insuficient. Però, fa poc, la lectura de les reflexions assenyades de Christian Morel, antic director de l’empresa Renault, desenvolupades en el llibre Les decisions absurdes: de quina manera evitar-les, m’ha obert, per fi, els ulls. L’autor detalla amb minúcia els diferents procediments que se sol seguir en el moment de decidir i que poden doncs portar a certes aberracions. Al llarg de la seva vida laboral, Morel ha conegut nombroses i diverses vivències d’empreses. A més a més, ha estudiat detingudament, en particular, aquestes decisions equivocades i que se situen en sectors de gran risc. Val a dir que els procediments així descrits són els mateixos que s’apliquen a qualsevol altra decisió presa, en particular per un conjunt de persones.
Per al dia d’avui, em quedaré en una de les característiques essencials d’aquestes decisions errònies, o sigui el pes de la relació jeràrquica. Christian Morel explica que la companyia d’aviació Korean Airlines, abans de l’any 2000, coneixia nombroses catàstrofes aèries, fins al moment que va decidir analitzar amb profunditat les causes d’aquests accidents. És sabut que els avions queden sota la responsabilitat d’almenys tres persones: pilot amb experiència, jove copilot i mecànic, que es controlen mútuament, per evitar qualsevol equivocació, amb les conseqüències greus que imaginem. Ara bé, la cultura tradicional coreana impedia aquest control sobre el pilot, tenint en compte el respecte que li han de manifestar els seus subordinats. I, en cas d’error seu, mai el copilot o el mecànic opinaven i així naixia la decisió absurda. Raonament que, per cert, s’aplica a totes les decisions col·lectives que segueixen aquest model. Per tant, segons Morel, el diàleg, obert i fora jerarquia, és l’única manera de defugir aquest fenomen.
