Les relacions culturals andorranes amb l’estranger les materialitzen en bona part associacions com la Societat Andorrana de Ciències, que col·labora i participa amb entitats de fora en l’organització d’esdeveniments culturals com jornades, seminaris, debats. A partir de divendres vinent, una nova associació cultural servirà per estrènyer encara més les relacions amb la comarca veïna de l’Alt Urgell, ja que es presentarà l’Institut d’Estudis Comarcals de l’Alt Urgell, una eina imprescindible per poder elevar públicament les inquietuds de recerca i els estudis que en tants àmbits de la cultura possibiliten la varietat de geografia física i humana d’una comarca pirinenca.
La creació de l’Institut d’Estudis Comarcals de l’Alt Urgell surt de la voluntat d’un grup de persones de la comarca motivats per poder tenir una plataforma de comunicació i així, per exemple, la intenció principal és l’edició d’un anuari on s’hi puguin publicar els treballs que en qualsevol camp del coneixement es generin a la comarca de l’Alt Urgell. I això té una importància de primer ordre, perquè farà possible bastir un referent imprès que podrà consultar i gaudir tothom, amb la doble satisfacció de treure a la llum estudis i de fer-los duradors en el temps. No cal dir que una de les mancances de la comarca veïna, és no disposar d’una entitat cultural amb afanys d’estudi i investigació, cosa que a partir d’ara ja serà realitat. Aquesta associació, s’integrarà en la Coordinadora de Centres d’Estudis de Parla Catalana, el president de la qual, Josep Santesmasses i Ollé, divendres serà a la presentació i parlarà del paper de dinamització cultural dels centres d’estudis i la seva incidència positiva en el teixit social dels respectius àmbits territorials.
Dia de dol oficial avui, per respecte als cinc treballadors morts en l’enfonsament de dissabte passat a l’obra del vial oest del túnel de les Dues Valires. És un gest que honora el Govern i el país sencer. La desgràcia de dissabte passat ha impactat fort en tothom, per la pèrdua de vides humanes i per la manera com s’ha produït. Ja totes les morts en accidents laborals s’acompanyen sempre del factor sorpresa; arriben al moment menys impensat i seguen la vida de cop o deixen malparada la víctima. A l’accident de dissabte, s’hi han de sumar les llargues hores de rescat, difícil i exposat, per part del cos de bombers, als qui se’ls ha d’agrair la professionalitat i alt sentit de la responsabilitat que han mostrat en aquesta tragèdia i en anteriors actuacions. Veure’ls treballar des de primera hora, sota el risc de l’estructura danyada, el fred, la neu, per mirar de rescatar el ferit i les víctimes mortals, fa que la ciutadania se senti moralment confortada.
Els treballadors portuguesos atrapats en l’accident, formaven part alguns d’empreses del país, on treballaven des de feia anys. Altres, havien vingut expressament per fer aquesta obra. Sigui com sigui, el col·lectiu d’obrers de la construcció, de maquinistes, de paletes, que durant anys han ajudat amb el seu treball a construir l’Andorra moderna, té prou entitat i arrelament al país per sentir-nos tots condolguts. Els hem vist treballar a les carreteres, als murs de contenció, en desmunts, en edificis, al pic del sol o als matins freds de febrer i de març. Alguns, per anar a treballar, porten els cotxes que abans havien estat de coneguts o familiars nostres, i veus passar el Fiat Uno de la Dolors, o el Panda del Pere, i veus que els treballadors portuguesos formen part d’aquest país. Per això cal valorar la seva tasca i recordar-los i acompanyar-los en aquests dies de dolor.
