Jordi Pasques

No sé si hi ha algun andorrà fent cua per entrar a la Cimera sobre el canvi climàtic de l’ONU a Copenhaguen, enmig de milers d’altres ciutadans del món que esperen poder entrar si la sort els acompanya. Fan cua per necessitat d’espai, ja que l’organització ha validat inscripcions per un nombre de 45.000 i la capacitat del lloc és de 15.000 (ja ho va dir Jacques Cousteau a la Cimera de Rio de Janeiro l’any 1992, que el món és petit per a tanta gent). No sé com determinaran qui passa cap a dins i qui no, però podem pensar que es quedaran a fora la majoria de membres d’organitzacions ecologistes, moviments socials, càrrecs menors d’administracions i els que s’apunten a darrera hora per si de cas algú no s’hi presenta. Però vistes les cues i les coses per televisió, per més cafetons i algun entrepà que els donen per fer que l’espera aguantant el fred sigui més confortable, potser desfer la cua i bona nit i tapat.
La majoria dels assistents arribats de fora a la Cimera de Copenhaguen ho hauran fet volant en avió. Alguns, dels països més propers, ho hauran fet en tren o en autocar o en el seu cotxe. Les delegacions oficials catalanes (no sé si vau veure la cara que posava el calmós vicepresident de la Generalitat, Carod-Rovira, quan va arribar, espitosa com sempre, madame Marie-Ségolène Royal, presidenta del Consell Regional de Poitou-Charentes), hi han anat des de l’aeroport del Prat. Si l’aeroport d’Alguaire ja funcionés, potser la delegació andorrana, el ministre Vicenç Alay i el director de Medi Ambient, Xavier Cuenca, hi haurien agafat l’avió per anar a Copenhaguen, a explicar el compromís d’Andorra en el manteniment dels aires nets i clars i purs. Això, si la boira plana i gebradora hagués deixat enlairar l’avió.