Ajudar amb les mans i el cor
Em plau molt –plaer compartit de ben segur amb altres lectors del Diari– veure en l’edició d’ahir la fotografia feta a la Teresa Josa i el Pep Visa (deixeble de mossèn Ramon de Canillo), preparant les caixes d’aliments destinats a les primeres vuit famílies que rebran l’ajuda setmanal a través del banc d’aliments de Càritas. Ajuda en forma d’aliments bàsics que contribuirà al manteniment de les persones necessitades, mancades de diners per adquirir elles mateixes els queviures de cada dia. Cal felicitar aquesta iniciativa de Càritas i la col·laboració de deu magatzems majoristes i tres establiments comercials, el River i el Sant Eloi i l’Escale. Apuntaria aquí els noms dels deu majoristes, però no els sé. Es mereixen les gràcies, ja que els gestos de solidaritat i d’ajuda han de ser agraïts. Més, quan el comerç nota els efectes de la crisi econòmica i ha de mirar de fer quadrar números, com tothom. El banc d’aliments és un complement més de la feina de Càritas, ajudant des de fa temps amb diners o amb roba donada per a qui la necessiti. La societat andorrana, complexa com és, amb notables diferències de nivell de vida, des de grans fortunes fins a altres de més modestes, però amb un poder adquisitiu alt, també té famílies que no poden arribar a final de mes. Càritas i els serveis socials dels comuns i del Govern ho saben i ho tenen ben apamat. Poder donar ajuda a tots aquells que la necessiten dignifica socialment el país i l’aportació no tan sols dels comerços i majoristes, sinó també de les famílies, acostumats a gastar i a vegades també malgastar tantes i tantes coses, que deixem caducar a la nevera o al rebost, és una ajuda material, però que en el fons també surt del cor. Felicitats, doncs, a Càritas per aquesta iniciativa i a donar-li tot el suport.
