Home > Uncategorized > Hereus i cabalers

Hereus i cabalers

Per titular un article a vegades vénen bé els noms propis a qui et vols referir. L’alcalde Hereu ha pujat a visitar els dominis…, esquiables del Pirineu de…, Lleida. Alcaldes, diputats, regidors, delegats, directors, el van rebre al Pallars alegrois i contents per poder-li mostrar l’escenari d’algun moment de les Olimpíades d’hivern de l’any 2022. Falten dotze anys per a l’esdeveniment, però com si tots ja ho tinguessin coll avall, com si ja estigués decidit que Barcelona serà l’elegida. La visita de l’alcalde de Barcelona tingué els components justos de les trobades familiars en què arriba l’hereu i tots els cabalers li fan lloc al cap de taula. Ells contents de poder-lo veure, tocar i parlar. Benvingut senyor Hereu, “americanos…”, la tonada de Bienvenido Mr. Marshall se’ns reprodueix automàticament en el pensament.
Després de la visita al Pirineu de…, Lleida, amb presència curiosa de partidaris i retractors de la vegueria del Pirineu, com si fos el mercat de Calaf, tots barrejats, l’alcalde Hereu repetirà la trobada al Pirineu de…, Girona. Allà l’esperaran alcaldes, diputats, regidors, delegats, directors de les estacions de la província de Girona. De la Cerdanya tots a corrua feta, que les Olimpíades “ens posaran al mapa”. Quan hagi acabat la volta pels dominis…, esquiables, potser hi haurà alguna referència a l’Aragó, que és Pirineu…, espanyol. I ja se sap, la neu és blanca o és negra, bona o dolenta. I potser també alguna excursió fins a Andorra, de “tant contents com estan els andorrans si s’arribés a fer, tot i que a Andorra no hi podrem fer res”. Això ho va dir, ara no ho recordo, el mateix alcalde Hereu o el vicepresident de la Generalitat, Carod-Rovira. Els haurem de convidar a esquiar algun diumenge.

Categories: Uncategorized Tags:
  1. Jordi
    19/02/2010 a les 08:33 | #1

    Mira que poques vegades em fa el pes el que dius, però avui si. Em fot pensar que a la (les) capitals es dediquin a fer i desfer a les terres dels altres. Aquí dalt no existim, només en el suposat cas que algú d’allà baix pugui fer-hi diners a la nostra esquena.
    Ahir mateix em passejava per la Vall d’Hebrón a tocar de la B20, i veient com (brut, desmanegat i deixat) està tot el que en el seu dia va ser part de les esplendoroses olimpíades de 1992, no vull saber que passarà amb el NOSTRE Pirineu, que els queda lluny, molt lluny, allà al “far west”.

    Ni hereus, ni alcaldes son amos del Pirineu. Com deia un polític, ara fa uns quants anys, “el país és de qui hi viu i hi treballa”, i que jo sàpiga aquesta gent no hi fa res d’això aquí.

  1. No hi han trackbacks.

Powered by WP Hashcash