El mestre Roure
Arribo a l’acte de dilluns passat a la Llacuna quan la gent ja en surt. Hauria volgut saludar la Pites Roure, a qui recordo dels primers anys de la redacció del Diari, quan de costat amb l’Olga Aguilar teclejaven i corregien incansables els textos que els col·laboradors els portàvem en mà, escrits a màquina, o els enviàvem per fax o mòdem. Ara, amb els correus electrònics, les visites a la redacció són inexistents. També m’hauria agradat escoltar l’Orfeó Andorrà interpretant peces del mestre Roure. Però tot i així, em va fer una il·lusió molt gran obrir les pàgines de la revista d’Àgora Cultural, dedicada a Joan Roure i Jané (Solsona, 1921-Andorra la Vella, 1990), presentada dilluns a la nit. Com totes les altres revistes editades per Àgora, és un document amb un contingut informatiu molt ben exposat i valuós. El dedicat al mestre Roure fa un repàs a la vida del músic solsoní arribat al país l’any 1963, fundador de l’Orfeó Andorrà; director de l’orquestra Rebés –impulsada pel mecenes Bartomeu Rebés–; director de les Caramelles d’Andorra la Vella, component de grups orquestrals, professor de trompeta, metalls, solfeig i cobla a l’Institut andorrà d’estudis musicals, autor de cançons i himnes d’associacions i esdeveniments festius, autor d’arranjaments musicals o adaptacions, com ara la del ritme andorrà, i vinculat a altres actes culturals amb la música com a fil conductor. Tot això i una relació de la seva obra fet per la Pites hi podem trobar. I encara unes vives semblances fetes pel seu fill Jordi, també músic, o per les seves nétes Anna i Marta Roure. L’Anna agafà la direcció de les caramelles quan morí el seu padrí i la Marta tots la recordem representant Andorra al festival d’Eurovisió de 2004. Inquietuds i dedicacions a la música que ben segur van sorgir del recordat mestre Roure, el qual tenim més present gràcies a l’homenatge d’Àgora Cultural. Per molts anys.
