Jordi Pasques

Ben entrat el 2010, es comencen a veure els primers moviments de celebració del mil·lenari del bisbe Ermengol d’Urgell, més conegut per Sant Ermengol. L’acte del proper diumenge, que se celebrarà a Ivorra (Segarra), serà com un tret de sortida de la resta d’esdeveniments que es portaran a terme a la Seu i a altres indrets del bisbat d’Urgell. A Ivorra, tot i ser bisbat de Solsona, la figura de Sant Ermengol hi té una rellevància històrica pariona a la que va tenir a la Seu. I,curiosament, tal com va succeir el 18 de novembre del 1010, poc temps després de nomenar-lo bisbe (el seu antecessor i oncle, el bisbe Sal·la, havia mort aquella tardor a Gelida) en què el va instituir la canònica de la catedral de Santa Maria d’Urgell, ja des del començament del seu pontificat va desplegar accions de redreçament espiritual (canònica) i de país (recuperació cap al sud de la línia de frontera amb al-Andalus), amb la reconquesta de Guissona. Va ser en una de les inicials baixades cap als entorns de Guissona, aquell final del 1010, quan a Ivorra va tenir lloc el conegut miracle de Sant Dubte. La història conta que, celebrant la missa, Bernat Oliver, rector de la parròquia de Sant Maria d’Ivorra, en el moment de la consagració va dubtar del ritual de l’eucaristia i en aquell mateix moment el vi del calze es va transformar en sang que brolla com una font i es va escampar per l’altar. Avisat el bisbe Ermengol, va anar a Ivorra i va recollir el calze i les tovalles tacades. L’any següent, va anar a Roma, junt amb el bisbe Oliba de Vic i el papa Sergi IV, mitjançant una butlla, va certificar el miracle. De retorn, el bisbe Ermengol, va portar relíquies que es guarden a Ivorra i va fundar la primera confraria del seu nom. Diumenge vinent, a les sis de la tarda, al santuari de Sant Dubte d’Ivorra, un acte religiós, amb els pastors de l’església catalana, commemorarà aquest fet. Tot­hom hi és convidat.