La mostra de cinema Picurt
La primera passa la va fer la Montse Guiu, empresària de cinema a la Seu, l’estiu de 2006, organitzant una Nit de Cinema sota Cadí, a Vilanova de Banat. L’any següent, el 2007, va fer el segon pas amb la Mostra de curtmetratges de temàtica pirinenca (Picurt). El lloc va ser Artedó, no tant als peus de Cadí però amb unes condicions d’espai i configuració dels carrers del poble molt adequades, a més de l’interès i col·laboració dels veïns. La resposta de l’ajuntament d’Alàs, municipi del qual forma part Artedó, va ser també de predisposició i efectiva implicació. Naixia així, ara fa 4 anys, Picurt, amb la Montse Guiu, el Pere Pinyol, l’Albert Galindo, el Javier Jiménez i altra gent en l’organització. De forma paral·lela, van crear l’associació Cultura i Entorn del Pirineu, amb la finalitat de fomentar i divulgar la producció pròpia de material audiovisual sobre la base de la identitat de les comarques rurals pirinenques i la seva cultura. L’èxit de la primera edició de Picurt va tenir ressò i va impactar positivament en la nit estiuenca de final de juny. Molts recordem encara les tres pro-duccions fetes per joves talents d’Andorra i de la Seu: L’Óssa, de Gerard Sinfreu; Broke Bike Mountain, de Kiko Ruiz Claverol, i L’era de l’era: àrguens, guixes i trepadella, d’Albert Galindo. Les tres projeccions van seduir un públic gens acostumat a veure documentals o creacions de cinema ambientades i rodades al propi territori. A més, vam poder veure produccions d’altres llocs de muntanya.
Amb l’edició d’enguany, la quarta, Picurt assoleix una posició destacada en el calendari cultural del Pirineu; s’enlaira més amunt. A més dels actes d’aquest proper cap de setmana a Artedó, hi ha programats passis al cinema Guiu de la Seu, amb una varietat i nombre dignes dels festivals que es fan des d’anys en altres llocs d’Europa. Just en aquests festivals, com a Trento (Tirol del sud), a Espiello (Aragó), Zakopane (Polònia), a Torelló, s’hi han passejat les produccions fetes amb motiu de Picurt. Això vol dir que el seu nom ja sona i està apuntat en les agendes de creadors i espectadors. La qualitat i la bona organització, acostumen a fer efecte i a generar vincles i accions encaminades a créixer i a millorar. En aquest punt es troba la mostra de cinema de muntanya dels Pirineus, ben arrelada tot i la feinada i el pressupost que s’hi ha de destinar. En aquest sentit, són mals moments per poder disposar d’aportacions generoses de qualsevol administració, tant local com comarcal o regional, però això encara fa més gran el repte, fer més amb menys, tot i els maldecaps i els neguits dels organitzadors per fer quadrar els números amb les aportacions més minses que altres anys, però en més gran nombre de col·laboradors. Val a dir, que tant l’ajuntament d’Alàs, com el Consell Comarcal de l’Alt Urgell, com la Diputació de Lleida, com la Generalitat, hi participen tant com poden.
A més de ser una trobada cultural a l’entorn del cinema, un dels espectacles encara més vius i agradables de què podem gaudir, Picurt fa també una funció social, com la fan totes les activitats que apleguen o congreguen ciutadans per un motiu concret. Un poblet com Artedó, ja de per si és un bon espai per passejar i visitar. Si hi afegim activitats com una excursió guiada pels voltants, una taula rodona per parlar de producció local i difusió universal, la instal·lació de l’artista Sandra March, la lectura de poemes de Teresa Colom i Esther Fonoll, concert de música i sopar popular, l’ambient creat passa de ser un fet a ser una celebració, amb les implicacions que això comporta de relacions socials, aprenentatges i creació d’hàbits, en un entorn de muntanya fecund i generador de cultura des de la prehistòria. Com diu la directora de Picurt, la Montse Guiu, “una mirada a les muntanyes que estan vives, que parlen per nosaltres i que demanen que no les sacrifiquem, sinó que les compartim amb respecte i les deixem com a herència als nostres successors”. Aquesta és la contribució, la filosofia de Picurt: despertar, desvetllar, mantenir l’estima pel nostre redol geogràfic i humà.
