França preferentment
Dimecres, 14 de juliol, es va celebrar la recepció oficial a l’ambaixada francesa d’Andorra, en ocasió de la festa nacional de França. A l’acte; la presència del cap de Govern, ministres i una bona representació de la societat civil andorrana. Enguany, la recepció per part del senyor ambaixador Jean-Pierre Berçot, nomenat tot just encara no fa un mes, el dia 24 de juny, arriba marcada per la propera visita del president de la República Francesa i Copríncep, Nicolas Sarkozy. Serà el dia 29 de juliol que el Principat rebrà el Copríncep francès amb tanta joia com ho ha fet les anteriors visites, la darrera, el president Chirac, l’any 1997. Tot i les poques hores que passarà a Andorra, el president Sarkozy en tindrà prou per departir amb els representants i amb el poble andorrà, sigui al Consell General o a la plaça del Poble. Hauria estat bé la visita protocol·lària a totes les parròquies, però les normes de seguretat aconsellen limitar en l’espai i en el temps la presència dels primers mandataris a les visites oficials. Aquí i a tot el món. Són les exigències de la societat de la mobilitat i de la globalització, amb moltes coses bones però també amb algunes de més preocupants, com les organitzacions terroristes, sempre disposades a minar el fonament de la societat que rebutgen. Va ser el mal del segle XX i si en l’actual segle XXI es poden eradicar, serà una conquesta, una altra alta conquesta de la llibertat i de la fraternitat entre els pobles de tot el món.
Comentàvem al principi que el 14 de juliol d’aquest any, la festa nacional de França, ha tingut un ressò especial, per la pròxima visita del Copríncep francès i pel fet de ser la presentació al públic de l’ambaixador Berçot. Dos fets que tenen la seva importància, que transcendeixen en la societat andorrana. Després de l’ajustament en matèria fiscal, amb els convenis signats amb França, Espanya i altres països, uns ajustaments que són també acostaments cap a Europa, el Principat d’Andorra pot respirar una mica més tranquil. En el discurs de dimecres passat, l’ambaixador de França, el senyor Jean-Pierre Berçot, afirmava la seva missió: “Estar al costat del Principat perquè París sigui el millor aliat en l’accés d’Andorra a la Unió Europea i també en les instàncies internacionals.” I s’oferí a donar el suport necessari en l’acostament a Europa, en els aspectes econòmics, socials, culturals, com ara la formació acadèmica de ciutadans andorrans a universitats franceses, que tants bons fruits ha donat en el passat. Quin goig poder sentir aquestes mostres de bona amistat entre dos països veïns i amb vincles històrics, de molts segles enrere. Més goig quan fa un any i mig les aigües estaven remogudes i Andorra va haver de córrer a fer els deures que, d’altra banda, li eren indefugibles, tot sigui dit.
La prioritat de les relacions amb França, amb París, en la via d’acostament i encaix a Europa, no han de bandejar les relacions amb Espanya, amb Madrid, igual d’amistoses. Però sí amb un i altre Estat són necessàries aquestes relacions, amb el francès l’assoliment de fites pot formalitzar-se d’una manera més sòlida, potser fins i tot més eficaç. Els moments actuals de la política espanyola, distreta en qüestions internes, no possibiliten estats d’ànim encaminats a ajudar tercers; menys quan l’economia passa per un estadi de feblesa. Per això girar la vista cap al nord pot ser un pas assenyat, amb el qual es refermarien les ancestrals relacions de proximitat amb el Pirineu francès veí d’Andorra –recordo sovint com de content estava el Margarit de Sornàs quan tornava i m’explicava la trobada de germanor, amb dinar inclòs, amb la gent de Vic-de-Sòç, a la vall de Solcèn, trobada, per cert, que l’actual govern del comú d’Ordino tenia la intenció de recuperar–. Altres realitats afavoreixen també mirar cap al nord. El tren, que el tenim a l’altre costat del port d’Envalira. L’aeroport de Tolosa, fet servir per no pocs andorrans i per molts turistes que tenen la seva destinació al Principat. El de Perpinyà, potser no tan amanós però amb connexions interessants. I, en un altre aspecte, molt notable, compartir aquest veritable tresor que és la serralada pirinenca, rica en natura, en recursos naturals com l’aigua, la neu, els boscos, les pastures, el sol. Les comunitats antigues, en època prehistòrica, van habitar aquestes valls per les dues bandes i principalment notable va ser a la banda septentrional, on les grans formacions calcàries, plenes de coves i forats, van ser refugis immillorables des d’on avançar en la millora de la caça primer, i de l’agricultura i ramaderia després. La prova en són les manifestacions culturals paleolítiques, en forma d’art rupestre i material que tenim a pocs quilòmetres. De tant en tant, una visita al nord, a la França actual, ens pot ajudar a reviure el passat d’Andorra, lligat al comtat de Foix i a la vegada al bisbat d’Urgell, terres veïnes que des de segles han estat concordades a favor del Principat i dels seus habitants. Cada època amb les seves particularitats, amb els seus neguits i amb les seves esperances, però avançant, forjant, prosperant sempre.
