‘El Retaule de Sant Ermengol’
Fins diumenge vinent, podem veure cada nit al claustre de la Catedral de la Seu, la representació teatral d’El Retaule de Sant Ermengol’, el bisbe sant del qual celebrem aquest any el mil·lenari de l’inici del seu pontificat. Tot una sèrie d’actes encaminats a recordar la seva vida i obra ens permeten aprendre d’aquell bisbe nascut a Aiguatèbia, en la família vescomtal de Conflent, directament vinculats al comtat de Cerdanya quan era, amb el de Barcelona, el de més pes i projecció de tots els comtats catalans. El bisbe Ermengol ha perdurat en la memòria principalment per la construcció de ponts i de camins, amb una funció de lligar les terres del Pirineu amb les de la plana. Els trams de camí medieval dels Pontarrons i el de Tresponts, que salven l’encaixonat estret per on baixa el Segre entre la Reula i Organyà, són els vestigis històrics que mil anys després encara podem veure en part. Si les guerres carlines i la guerra civil de 1936-1939 no haguessin fet volar pels aires els ponts romànics entre Oliana i la Seu, les imatges que avui tenim en dibuix o en fotografies les tindríem en viu i serien motiu d’admiració com a obra d’enginyeria. Un altre pont que també relacionem amb sant Ermengol és el que hi havia al Pont de Bar, i que la riuada del 1982 va ensorrar del tot. En aquest pont, va morir en caure en una visita d’obres sant Ermengol el dia 3 de novembre del 1035. Avui en dia, una senzilla palanca de ferro i fusta permet creuar el Segre uns 15 metres més amunt d’on hi havia el pont. En l’espectacle d’El Retaule de Sant Ermengol, surten tota una sèrie de quadres que ens porten a recordar aquells anys. L’Esteve Albert s’ho va treure del seu magí just després d’encarrilar el Pessebre Vivent d’Engordany. Parlem de fa 53 anys. I així com el Pessebre era un moviment de gent que recreava la vida pagesa davant el naixement, el retaule, degut al seu emplaçament a recer dels capitells romànics, té un altre aire. Cada quadre s’acompanya de música i llum, i amb un recitat o diàleg concís i entenedor, la vida de sant Ermengol va passant fins a la vellesa, quan se’n puja a Llumeneres a prendre el sol i reposar de tanta feina feta. El quadre de l’enterrament –que fa posar el sentiment a flor de pell– i el miracle de la pluja, clouen l’espectacle. Enguany, i amb motiu del mil·lenari, el director del Retaule, Lluís Obiols, ha incorporat un quadre escrit per l’Esteve Albert i que no es representava des dels inicis. Es tracta de l’expedició a Còrdova del 1010, amb Ermengol encara ardiaca, al costat del seu oncle, el bisbe Sala i del comte Ermengol d’Urgell, que abans de partir, encomana a Ermengol, si no torna viu –com així fou– ser tutor del seu fill, hereu del comtat. Altres dos personatges de la mateixa època, tot i que no surten en el Retaule, per no distreure l’atenció en la figura clau de sant Ermengol, són l’abat i bisbe Oliba, que fou nomenat bisbe de Vic el 1018, quan Ermengol ja feia vuit anys que ho era i Arnau Mir de Tost, cavaller conegut per la conquesta de la vall d’Àger, a qui tant Oliba com Ermengol van tenir com a braç valent i coratjós a l’hora d’emprendre el camí de la plana ocupada pels sarraïns. Si Arnau va tenir la possibilitat de passar a la història, va ser en part pels vincles familiars amb sant Ermengol, que era oncle seu, ja que la germana d’Ermengol, Sança, era la mare d’Arnau Mir. Uns personatges i una època que va ser la base per conformar el que seria més tard Catalunya amb la fusió del comtats. Baixar fins a la Seu a trobar-nos una estona davant per davant de la figura de sant Ermengol, és a més d’un plaer per als sentits, un acte de justícia per a tota la colla de gent de la Seu, el centenar llarg de persones de totes les edats, que acomboiats des del Patronat del Retaule, dediquen deu dies d’agost a fer cultura i país.
