Ciutadans a primera línia
Torna la Diada andorrana de Prada de Conflent aquest dissabte vinent. La SAC ens proposa un tema social però amb lligams en forma de xarxa en tots els aspectes de la societat: Andorra i els seus ciutadans. Aquí dins hi podem posar des dels andorrans de generacions ancorades ens els segles fins al darrer arribat ahir mateix. I dins el genèric ciutadans, també s’hi ha de comptar des del més assenyat i treballador fins al més barrut i dropo, que n’hi ha de totes menes. I entengui’s que tant homes com dones, que el gènere masculí i femení és igual davant la llei, no pas més un que l’altre. Amb aquest delit altre cop anirem a Prada a escoltar les ponències del matí, a dinar i a seguir amb la jornada de la tarda. Al matí, l’ambient a l’aula destinada a la Diada andorrana, comença amb la pulcritud i la compostura com a norma. Fetes les presentacions per l’Àngels Mach, arrenquen els ponents. Els deu minuts o el quart d’hora establert. En els assistents no ponents, ciutadans que escolten i pensen i estimen a la seva manera Andorra, siguin del país o de fora, residents al país o vivint a l’estranger, les cares comencen a perdre el rictus de primera hora després de fer la pausa de mig matí. Ja hi ha hagut els primers contactes i salutacions entre els amics i coneguts. S’ha trencat el fred i comença la calor. La calor produïda pel sol -que ens acompanyarà fins al final del dia- i el caliu propi de la jornada. A l’hora del dinar, el glaç ja s’ha trencat i la comunicació entre els assistents flueix joliua. Amb el cafè, la ciutadania arribada a la Universitat Catalana d’Estiu de Prada de Conflent per participar a la Diada andorrana sembla com si formés part del senat andorrà, contents i xirois per passar a la història. Aquest és el gran valor, ciutadà, que any rere any, fa anar andorrans a Prada. Motivar el sentit de pertànyer a una societat i a un territori. I si em permeteu, bressolar-ho amb el son de l’hora de la migdiada, quan alguns pesem figues.
El programa previst de ponències per enguany va des de la funció educadora de l’escola per aprendre a conviure, fins al paper dels mitjans de comunicació. També la incidència de l’economia en la placidesa o torbament social, per dir-ho entenedor. Entremig, aportacions que el títol fa esperar amb candeletes: la Rosa Duró: Valors humans plenament ciutadans o l’Albert Gomà: Paradoxes de l’acció col·lectiva a Andorra. Gent jove, encara jove, que poden aportar i aporten solidesa i enfocaments vàlids. I quantes vegades els polítics els haurien de llegir i escoltar! També hi tindrem el Joan Gabriel, amb un títol que resa: Creure en el nostre país és creure en la nostra gent. A les envistes de noves eleccions al Consell General, és bona qualsevol aproximació dels honorables a l’arena. I ep, que el Gabriel considero que sempre hi ha batallat a la plaça i als carrers. Continuant amb el sector polític, el Ferran Goya, ens dirà si: Es pot parlar encara de ciutadania en el segle XXI?, tal és el títol que exposa. Bé, he dit ens dirà però el programa anuncia la no presència del Ferran Goya, entre altres ponents que no hi són físicament i se’ls llegeix el text. I llàstima que no hi sigui per poder tenir debat amb ell. Ho podrem suplir amb la presència del Francesc Rodríguez Rossa, que ens parlarà de: Ciutadania i ciutadans. Escoltats els dos, a veure com ho fem lligar això. Per tancar la part dels polítics, hi ha una ponència que pica la curiositat. El periodista Josep Anton Rosell Pujol, títula la seva ponència: Ideologia i ciutadania. No pesco si segons la ideologia hi ha una classe o altra de ciutadans, o bé si la ciutadania que qüestiona el Ferran Goya se l’ha carregat la ideologia que hi enganxa el Josep Anton Rosell. A veure si després d’escoltar-lo, hi trobo el llenguatge encriptat. Perdonareu la paraula, però a vegades per anar a buscar caragols no pots anar amb carbur -com ho fem els que som burros de mena- i calen les tecnologies espurnejants i quàntiques. Són coses que passen, ja se sap.
La resta de ponències anunciades, per no fer-nos llargs, les trobareu ben exposades a la pàgina de la SAC. Altre cop, i aquest any més que mai, els ciutadans andorrans estaran a primera línia a la Diada andorrana de l’UCE. És un goig i un plaer i una experiència reconfortant participar en el fòrum que aporta vitalitat a la societat andorrana. En tots els que es fan al país i en el de Prada en particular; per la continuïtat i fonament des de fa 23 anys, per fer-hi ser des dels més coneguts pares de la pàtria fins als anònims ciutadans i per deixar escrit i registrat per al futur allò que es cou al Principat, en el marc de la societat d’avui en dia, del viure d’avui en dia.
