Radio Andorra
La pregunta ens la fa un turista valencià, dilluns a la tarda, a Encamp: “Quina església és la que hi ha abans d’arribar, pujant d’Andorra, allà on fan obres?” Li responem: No xiquet, no és el campanar de cap església, és l’antic edifici de Radio Andorra. “Ah, caram. I on podria trobar informació, algun llibre?” Doncs no t’ho sabria pas dir. De moment, l’edifici, que durant molts anys va ser propietat de l’Estat espanyol, circumstància si més no curiosa de la qual tampoc te’n sé donar cap detall, i que ara és de l’Estat andorrà, pateix alguna gotera i conserva a dins maquinària de quan emetia arreu d’Europa aquell: “Aquí Radio Andorra, la emisora del Principado de Andorra.” La conversa amb el valencià, que forma part d’una colla de tres parelles embadalides per tanta neu, que s’estaran tota la setmana al país, continua una bona estona. Em diu si aquí l’u per cent cultural de les obres públiques, també s’aplica i com que no ho sé, només li puc dir que fa un mes, s’havia d’aprovar un crèdit extraordinari per tal de fer obres d’urgència a la teulada per evitar les goteres i les humitats i que ningú va parlar de fer-ho amb els diners de l’u per cent cultural que, donat el cas, sortirien del pressupost de l’obra del túnel de Radio Andorra. També li estranya, com a mi, i com a tants altres que han vist l’evolució de les obres de millora de la carretera, la gran entalla de la trinxera i que ara s’hi faci un túnel artificial, quan s’hauria pogut foradar directament, sense haver de fer tanta remenamenta. Vist el seu interès, quan acabem la conversa, quedem amb el valencià, historiador de l’art, que el tindré al corrent del destí de l’edifici de Radio Andorra i que li enviaré, a canvi d’un caixonet de taronges, allò publicat i allò que es publiqui.
