Al sac i ben lligat
La paraula més escoltada en la nit electoral, a mesura que s’anaven coneixent els resultats de les parròquies, va ser sorpresa. Algun dels contertulians presents al plató d’ATV va manifestar que de sorpresa res, ja que tot apuntava que Demòcrates per Andorra guanyaria les eleccions al Consell General. Ni tan sols guanyar a Andorra la Vella i a Encamp podria considerar-se com una sorpresa. Vistes les entrevistes i els debats entre els candidats de les formacions, era ben clar qui guanyaria i qui no. Sorpresa hauria estat que hagués guanyat el PS o que ApC hagués tingut dos representants, malgrat haver-se quedat a punt de poder seure al Consell General, cosa que hauria donat a la pròxima legislatura una mica més de joc. Ara, Eusebi Nomen haurà d’expressar els seus punts de vista a la premsa i prego, com a escrivent col·laborador en aquesta secció que comparteix pàgina amb la Tribuna, que faci els seus articles amb la llargada justa per tal que hi puguem cabre tots. Ho dic amb tota simpatia, que consti. Com també dic que trobarem a faltar les seves constants preguntes i repreguntes.
Qui sí que ha fet bona collita ha estat l’Antoni Martí. L’enhorabona. Pot ben dir el blat al sac i ben lligat. L’escoltava en el debat amb els altres candidats nacionals a la televisió, el divendres dia 1, i va recalcar més d’una vegada que tenia una manera diferent de fer política. Més proper, més simpàtic. En comparació amb Jaume Bartumeu, això és ben clar. Jo hi afegiria que a més de ser cordial, segur que no veu bruixes i maquinacions a tort i a dret, i estarà més pendent de l’avenir del país que del que fa o deixa de fer l’oposició. Migrada oposició, minoritària oposició, però que tot i així ha de ser visible i activa, per respecte als ciutadans i per respecte als seus electors.
