Jordi Pasques

En l’acte d’inauguració de l’exposició dedicada al món agrari, instal·lada al claustre dels Miralls del santuari de Meritxell fins al 29 de maig, el cònsol major de Canillo, Enric Casadevall, va parlar de l’activitat pagesa ancestral del Principat, fent una observació interessant pel que fa a l’agricultura i a la ramaderia. A les parròquies altes, la ramaderia era el puntal de l’economia, degut a l’orografia i altitud, amb bones pastures fins arran de poble. A les parròquies baixes, la ramaderia quedava més relegada a l’agricultura, ja que al fons de la vall s’hi podia fer gra en més extensió i quantitat que als bancals de les parròquies altes. Sigui com sigui, la dedicació dels andorrans al bestiar i a la pagesia ha estat una activitat que sempre havia nodrit les boques i les butxaques de les cases de cada parròquia. Avui en dia, són comptades amb els dits de la mà les que es dediquen encara a aquest noble ofici. Ha canviat de tal manera Andorra en cinquanta anys, com per fer passar a una segon terme l’activitat tradicional, vella de segles. La manera de viure actual a les valls andorranes ha incorporat tarannàs i costums propis de societats urbanes, per la qual cosa el batec de la pagesia es veu envoltat per altres activitats poc o gens relacionades amb el treballar la terra. I curiosament, aquest treballar la terra durant generacions ha fet possible l’atracció de turisme cap a Andorra, delitosos de neu a l’hivern i de verd a l’estiu. Això ho hauríem de tenir molt clar, per tal de preveure comportaments futurs dels turistes, que no volen trobar-se amb gentada arreu, sobretot si el motiu de la seva estada a Andorra són uns dies de sojorn i de vacances en cerca de tranquil·litat i bons aliments.
S’ha arribat a estudiar en profunditat quina és la línia, el límit, que caldria no creuar per tal de mantenir un equilibri entre l’entorn que volen gaudir els turistes, és a dir, el paisatge, i les activitats econòmiques del país, i això val per cada parròquia? Som conscients de fins on podem colgar prats i ribes amb cases i altres edificis, sense tenir en compte la funció que té l’espai obert de valor turístic? I no només turístic, el valor que té per als habitants de tot l’any? I aquí tornem a ser al cap del carrer. Andorra és un país de muntanyes i així s’ha d’entendre a l’hora de fer-lo funcionar. Malament aniran les coses si la cultura agrícola, ben definida amb la paraula agricultura, i la ramaderia, que també és la mateixa cultura, queda fora de lloc, queda només com a relíquia, o pitjor, es va ofegant en la manca de relleu de pares a fills, que passen a altres ocupacions. I no s’hi val a dir que a altres indrets de muntanya, com ara les comarques pirinenques catalanes veïnes, passa més o menys el mateix i de centenars d’explotacions de fa unes dècades, dedicades a la llet, ara en queden unes desenes i prou. Andorra, és tan petita en ter­ritori, que ha de vetllar per tots els seus elements que l’han fet com és. Que una vall del Pallars Sobirà o de l’Alt Urgell estigui despoblada i es perdin conreus i pastures, és dolent, però això queda suplert per altres valls que encara es mantenen. Però si a Andorra no quedés ni rastre de pagesos, la clatellada a la vitalitat del país seria històrica, molt difícil de superar. Es fan estudis i propostes sobre el valor afegit de les indústries relacionades amb el món informàtic i d’alta tecnologia, sense tenir en compte el més gran valor del país, el seu propi aspecte, els seu espai agrícola i forestal.
L’exposició que podem veure a Meritxell és de visita obligada per entendre el paper de l’agricultura i la ramaderia. I a partir d’aquí podem entendre el turisme i l’economia. Organitzada per l’Institut Ramon Muntaner, la Coordinadora de Centres d’Estudis de Parla Catalana i la Fundació Món Rural, serveix com a acompanyament del Recercat, que se celebrarà dissabte i diumenge vinent a la parròquia d’Escaldes-Engordany, com un acte de la Capital de la Cultura Catalana 2011, acte on participa la Societat Andorrana de Ciències. Aprofitem per dir, que el mateix dissabte, a les 13.30, a la sala d’actes del comú, s’entregarà el VII premi Recercat a la persona de mossèn Benigne Marquès Sala, arxiver diocesà i capitular del bisbat d’Urgell. Prèviament, a les 11, hi haurà una conversa i taula rodona per parlar del món agrari i l’economia i sobre els recursos energètics al Pirineu. Per acabar, ressenyar les peces etnogràfiques de la col·lecció Prujà que el comú de Canillo aporta a l’exposició de Meritxell, dignes de ser mostrades en una exposició permanent, a la vista de tothom.