Jordi Pasques

Neix el govern Martí amb la cartera de Cultura guardada al calaix de sastre del cap de Govern. De moment, i fins a trobar un ministre que la vulgui, el mateix Martí n’assumeix les competències. Qui ho havia de dir, després de la joiosa recollida de vots, amb una majoria al Consell General de bon treballar, que la cartera de Cultura no tindria pretendents, anés al ministeri d’Educació, com sembla normal, o bé al de Turisme, amb qui va en certa manera lligada. Serà, i és un suposar, que el cap de Govern hi posa un preu massa alt i la ministra d’Educació té por de no poder-lo pagar? Potser, com diuen algunes veus, el cartipàs del Madriu pesa massa en el bagatge polític d’Antoni Martí, de quan va ser cònsol Major d’Escaldes-Engordany, la parròquia amb més pes territorial a la vall del Madriu i des del ministeri costaria de trobar un equilibri amb les altres parròquies o amb els mateixos cortalans. Són suposicions que poden explicar perquè la pobra cultura s’ha quedat, de moment, com passa amb les carteres que temporalment assumeix, sota la tutela del cap de Govern. Suposem també, que serà per poc temps. Ni a ell li correspon portar-ne el pes, ni la cultura ha de ser vista com un raconet, com un complement a cap ministeri. Té massa incidència en la societat, com per arraconar-la o fer-ne un tema menor. Així que com més aviat tingui titular, millor per a la satisfacció general de tota la ciutadania. Detalls com aquest, poden fer començar amb mal peu l’acció conjunta d’un govern que pot i ha de donar el millor per a Andorra. Altrament, no s’entendria, després dels darrers dos anys d’escenari forçat. El Govern Martí ha de ser com una bassa d’oli, tenint com té la confiança majoritària dels andor­rans i la majoria al Consell General. Amb la cultura penjant, li falta encara la cirereta del pastís.
Tots els temes culturals que la ministra Vela portava en actiu els desconec. Després de passar pàgina, amb bon criteri, a aquell projecte esgarrifós d’edifici d’arxiu a la Massana, a començament del seu mandat, la veritat és que fins a la relliscada descomunal amb l’afer Metayer, no li vaig veure accions concretes. A la cartera ara guardada al despatx d’Antoni Martí, hi deu haver les negociacions amb el comú de la Massana per tal de mirar on i quin projecte de museu es fa. I altres temes de patrimoni que deuen tenir el seu sentit i la seva raó de ser. Tant de bo n’hi hagi molts i que es puguin encaminar a bon port. Els nous, els que han de sortir d’aquest govern, haurien també de ser generosos en fets i en imatges. El país fa anys que reclama un museu nacional, per tal de poder veure els andor­rans allò que tenen i mostrar-ho als visitants. Aquests últims, a banda de la seva aportació econòmica, creen lligams amb allò que veuen, tal com fem nosaltres quan visitem indrets, pobles o ciutats on tenen equipaments culturals que ens permeten descobrir i entendre el seu entorn. Sempre en servem un record, per petit que sigui, i vulguis o no, si mai hi tornes, tens ganes de repetir la visita o bé la recomanes a amics.
Una de les funcions dels governs és transmetre la cultura. Potser més que crear-la. Això ja ho fan les entitats culturals andorranes, nombroses i algunes amb sòlides bases i iniciatives constants i efectives. El Govern les ha d’ajudar a desenvolupar, que tinguin la disposició de locals i equipaments per tal de portar a terme el seu programari. També a ajudes econòmiques, posem el cas, per a publicacions. La cultura ha de ser vista com un producte, com una essència lligada a la vida del país. I ha de ser a bon preu, agradosa, assequible en tots els seus vessants. Quan el cap de Govern l’entregui simbòlicament al ministre o a la ministra que toca, la podrem començar, també simbòlicament, a comprar.