Jordi Pasques

Parlar del Partit Socialdemòcrata d’Andorra és parlar de Jaume Bartumeu. A partir d’aquesta premissa, qualsevol cosa que hom digui o pugui dir del PS està subjecta a la valoració de qui va ser líder absolut del PS i actualment només és el president del grup parlamentari al Consell General. Això és el que diuen els que coneixen el tarannà de Bartumeu. Entre altres, ho confirmen periodistes que ha vist xiular les bales arran d’orella, o com la dalla segadora d’herba els feia alçar els peus. Imatges literàries que serveixen per definir el caràcter sorrut i dur d’un líder que en les hemeroteques i videoteques referides a mitjans de comunicació ha aportat moments estel·lars, exemples de com no s’ha de tractar la premsa escrita o gràfica. Males cares i mals modals que han fet quedar parats tant els professionals de la premsa com els ciutadans que rebien la informació. Però bé. Tothom té el seu caràcter i a vegades qui està de cara al públic, com els polítics, no saben guardar la compostura. És així i sap greu.
Encara sap més greu veure com en altres escenaris que haurien de ser i de servir per generar aportacions positives de cara al debat polític, el mals modals amb l’interlocutor continuen. Aquest va ser el cas exposat públicament d’una militant socialdemòcrata, la senyora Muxella, que en demanar la paraula al darrer congrés del PS, Jaume Bartumeu l’hi va negar. I no són gens ni mica congratulants, edificadores, la indiferència amb què són tractades les aportacions d’una figura política socialdemòcrata, com és la de la Rosa Ferrer, la cònsol Major d’Andorra la Vella adscrita fins ara que ha deixat el partit, al PS. La Rosa Ferrer plega del Partit Socialdemòcrata. Suposem que en deu estar fins dalt de tot, que marejada i fastiguejada ha dit ja us ho fareu. Com ha d’estar si aportant una ponència al congrés, en la qual manifestava que cal una reflexió i una autocrítica conjunta de la formació, la resposta és el silenci sense pietat o el tots amb el Jaume, que no el toquin.
Esquerra Socialista, de la seva banda, va fer mal fet de no presentar una candidatura pròpia, encara que la veiessin perduda. Hauria estat un posar damunt la taula les idees de com s’ha d’anar pel món, i això hauria partit el partit, és clar, però com a mínim hi hauria hagut debat, el debat democràtic o el discurs dit i escoltat. Potser Esquerra Socialista té tan clar que al final abandonaran el PS i aniran pel seu compte que no tenien ni ganes de fer el paperina, d’haver d’aguantar les mirades i les cares girades. D’entre tota la militància del PS, aquest sector deu ser el més vital pel que fa a idees i formes, atès que el sector oficial navega al costat de Bartumeu, que ha liderat un govern només la meitat de legislatura i que ha perdut les eleccions i la confiança de part dels seus socis de partit. El sector oficial, tan acostumat a fer anar el sabre dialècticament parlant, amb articles a la premsa, contra els altres, contra els contraris, contra tot allò que no fos acatar líder i cúpula alhora, ara no sap guardar l’espasa i seure a valorar la derrota i el camí que cal emprendre. Ho havien d’haver fet al congrés, però com Esquerra Socialista, també deuen tenir clar que les sigles PS tenen els dies comptats.
La cònsol major d’Andorra la Vella ha fet un gest que l’honora. Ha plegat del PS, d’un partit polític sense vela, ni xarxa, ni timó que va a la deriva. Alguns li demanaran que deixi el càrrec al comú, però sobretot que no ho faci. Les raons per deixar el PS les entén tothom. I tothom entén que la feina al capdavant del comú va més enllà de si s’és militant o no d’un partit. És la persona, la manera de ser, la capacitat de treball. Si els seus companys, o es faran dir excompanys, del PS al comú li volen plantejar una moció de censura, o fer-li la vida impossible, que s’ho pensin. Són al comú al servei dels ciutadans d’Andorra la Vella, no pas al servei d’unes sigles. Això, que en aquests moments de desmembrament del PS es focalitza en els socialdemòcrates, també ho haurien de tenir en compte les altres formacions, com a postulats ètics i de comportament.