Jordi Pasques

Un país sense cultura a l’abast de tothom no té la força dels que fan de la cultura un dels primers esglaons de la societat. Felicitem-nos, doncs, ara que ja tenim ministre de Cultura en la persona d’Albert Esteve. Feia dies que s’esperava la notícia i no hauria estat gens bo passar l’estiu sense nomenament. El nou ministre, que té un tarannà tranquil i de bon tracte, em permetrà fer un joc de paraules amb el seu nom i el d’un personatge de la cultura andorrana que va campar per aquestes valls amb accions culturals com el pessebre vivent d’Engordany, l’Es­teve Albert. Quan va sortir publicada a la premsa la notícia del nomenament, en llegir Albert Esteve ministre de Cultura, a la ment dels que vam conèixer l’Esteve Albert van acudir imatges de record i el capicua del nom ens va motivar una rialla de satisfacció. Són aquelles coincidències o semblances que posen el toc d’humanitat al fet que és notícia. Dit això, i esperant que l’Albert, l’Anglada, el Rebés, la Palau, la Canalís, la Mas, el Pantebre i tots els altres belluguets que han estat cultura andorrana mig segle XX, comentin el nomenament des de més amunt de Prat Primer, asseguts als núvols del nostre cel.
Tornant a la terra, desitgem al nou ministre tots els encerts, com s’acostuma a dir. Té damunt la taula la vall del Madriu com a tasca primordial. Andorra hi perdria molt si se n’anés en orris aquest projecte. Així que cal trobar els millors arguments i les raons de pes perquè ningú no hi surti perden. Ni els cortalans, ni els comuns, ni el país sencer. Els valors culturals, ancestrals, d’activitat humana en un entorn poc masegat, en una vall sense carretera, agafen més volada quan els comparem amb entorns propers. El Madriu, i la banda de Claror i de Perafita, són actius turístics de futur i s’ha de saber encarrilar bé les condicions que en fan ser patrimoni de la humanitat. És un projecte de país i s’ha de treballar amb totes les ganes i en tots els àmbits. Oportunitats així no passen cada dia. I relliscades o deixadeses en temes així, fan molt mala propaganda a escala internacional. Esperem que el ministre Esteve se’n pugui sortir bé.
Un altre tema que hauríem de considerar principal és el museu nacional. És època de vaques magres, però és en moments de mancances quan s’ha de fer endreça a casa i disposar d’un edifici que contingui i mostri la riquesa de la cultura i de la vida de les valls andorranes durant tants anys d’història i ja abans, des de la prehistòria, ajudarà a consolidar el sentiment de pertinença dels habitants actuals. A més de proporcionar un altre actiu turístic, encara que pugui semblar que no. Déiem al començament que un país amb la cultura a mitges, tinguda com una cosa marginal, no té la força social dels països que de la cultura en fan bandera. Aquests darrers poden educar els més petits en un entorn de coneixement que es convertirà en respecte i en admiració, en estima al cap i a la fi. Aprendrien més la canalla de les escoles en una visita al museu nacional que en vint classes teòriques. O com a mínim se’ls obriria la curiositat, cosa que afavoreix el sentit de l’observació, que és de petit quan és més viu i s’adquireix per a tota la vida.
Fem vots perquè el ministre de Cultura, Albert Esteve, trobi la bona manera de bastir sòlidament aquests temes tan importants per Andorra; de projecció internacional i a la vegada de portes endins. També, en els altres quefers del dia a dia. Si en els fonaments de la societat ronda encara que només sigui un bri d’aire amb aromes de cultura, que no vol dir pas coses acadèmiques i de pensament sempre, pot ser un senzill acte en un quart o en una parròquia, les esperances de millorar la manera de viure i de conviure són més segures. Amb cultura a casa i als car­rers i places es genera més intercanvi, més paraules, més rialles, més benestar emotiu i social. Just allò que permet progressar, avançar en altres coses. Per molts anys, ministre.